CiU, ERC, ICV i CUP acaben de signar i aprovar un compromís que canviarà la Història de Catalunya en els propers tres mesos. Les quatre formacions han arribat a l’acord de trobar pregunta, data, i via legal per convocar a les urnes abans de 2014. CiU i ERC, a més, han pactat d’altres resolucions que han fixat terminis ja molt concrets a temes de cabdal importància: Hisènda pròpia articulada durant el primer semestre de 2014.
És l’hora de la concreció, i de la política en majúscules com ja va dir el president Mas l’any passat en el mateix debat. El PSC finalment s’ha despenjat d’aquest acord històric, que delimita amb molta claredat el calendari del full de ruta, tal i com demana la societat civil catalana. Més enllà del consens de mínims que reclama diàleg amb l’Estat i reconeix el dret a decidir de Catalunya -l’anomenat “Document Rigol”, un document que més aviat ens deixava on estàvem-, el PSC ha presentat una resolució a favor de la famosa “tercera via”, i s’ha quedat sol defensant-la. De fet, Madrid avui tornava a repetir que no hi ha reforma de la Constitució possible. Aquest és el diàleg que ofereixen a hores d’ara.
Els socialistes han patit altre cop el mal de les velles formes. L’objectiu de la seva proposta, no era cap altre que el de provocar fissures entre CDC i UDC. Lluny de situar-se en el terreny de la política en majúscules, han preferit aplicar les estratègies clàssiques de desgast al govern autonomista de torn. I qui dia passa, any empeny. I així en portem ja més de trenta mentre el país s’enfonsa. El Partit dels Socialistes catalans -sectors crítics no tant crítics inclosos-, queda en evidència davant el poble, que a hores d’ara cobra a preu d'or aquestes actituds.
La pregunta a formular és ara el debat central. De fet, ja fa dies que en parlem. L’únic que s’ha fet ha estat fixar oficialment en seu parlamentària el termini per decidir-la. CDC proposava avui mitjançant Josep Rull una proposta de respostes per a la pregunta sobre l’Estat propi: Sí, No o Blanc. La introducció del “Blanc”, entenem que és el peatge per mirar d’atraure sobretot UDC i PSC, que tindrien una escletxa per dirigir i despistar el vot cap a aquest “Blanc”. Una cessió innecessària de la que ja en parlarem.
La guerra interna que es dibuixa entre CDC i UDC serà un dels punts més calents del debat sobiranista. Alguns auguren la fi de la coalició i tot. Duran s’ha convertit en una espècie de Braveheart, que es queda sol defensant a ultrança la “tercera via” davant un Estat espanyol, que de moment s’espolsa les puces mentre treballa per darrere: reclamar un altre cop un pacte fiscal que ell mateix ha dit que seria insuficient (?), i un conjunt de singularitats especials.
O sigui, fer una volta similar a la de l’Estatut –amb menys opcions d’èxit- per tornar al punt de partida. Sense que el Parlament de Catalunya l’hagi autoritzat, Duran prova de fer de Talleyrand negociant això que només ell i el PSC reclamen, amb Rajoy, Rubalcaba, i les elits del Puente Aéreo. El resultat de tot plegat és un simple “No” per part dels seus interlocutors. Eduard Voltas proposa quatre interessants hipòtesis sobre el perquè ho fa, pels qui se n’estiguin fent creus. Joana Ortega reforçava des de la vice-presidència del govern aquesta postura. Però cap dels dos tenen la seguretat de què el conjunt d’UDC els segueixi. Com deia en Guifré ahir, el més calent és a l’aigüera.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
