Del pressupost general de l'estat (PGE) fent públic quest dilluns, els mitjans de comunicació catalans han destacat que el govern de Rajoy retalla en un 25% la inversió a Catalunya respecte l'any passat -és la tercera comunitat que s'endú una clatellada més gran-, mentre que la retallada mitjana espanyola és del 7%. Això, en si, ja no és notícia. El que sobta és que Madrid atia el foc sobiranista situant el principat a la cua en la partida més visible: infraestructures. La carta del president Rajoy animava al diàleg. Fora de la dialèctica, però, els fets demostren que el missatge és diferent: mano dura.
Els mitjans espanyols aclareixen que l'addicional tercera de l'Estatut -que obliga a l'estat a invertir en infrastructures a Catalunya el mateix percentatge de PIB que el país aporta al global- ja no és vigent, el període de set anys ha expirat ha expirat enguany. No diuen, però, que els diners tampoc es van rebre ni el 2013, ni el 2012, ni el 2009 ni el 2008 com a mínim. La disposició addicional tercera va ajudar perquè molta gent fes un vot de confiança a Espanya en el procés estatutari. Espanya va prometre diners, ni va complir ni ha complert, però ja va contenir els catalans uns anys. En els pressupostos de l'any que ve no fan ja ni aquest esforç.
El PGE també brilla en altres aspectes; s'hauria de valorar si una Catalunya independent gastaria ni un euro en alguna de les partides següents:
– Gairebé 8 milions d'euros tornen a anar a la Casa Reial (sense comptar els diners que se'n van a cuidar els palaus reials i altres propietats, que sorgeixen d'altres partides).
– Prop de 160 milions d'euros aniran destinats a sostenir l'Església Catòlica com a conseqüència de la casella del 0,7% a la declaració de la renda. Els diners surten doncs, de les butxaques d'aquells qui ho han volgut. En aquest cas, els ciutadans sí que poden decidir.
D'altra banda, uns 30.000 milions d'euros aniran als aturats, mentre que les pensions s'emporten més de 120.000 milions. Els interessos que ha de pagar l'executiu espanyol és de 36.000 milions, així que més de la meitat dels diners a pressupostar van a l'atur, les pensions o els interessos. Uns números que parlen per si sols. Com sortirà Espanya de la crisi amb unes càrregues tan grans a l'esquena? Si s'han de pagar interessos, això vol dir que hi ha deute: la xifra ratlla el bilió d'euros. Si Rajoy -o el president de torn- vol que una eventual Catalunya independent pagui la seva part, la fanfarroneria del 'no us admetrem a res' s'haurà d'acabar.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
