Durant els últims mesos, Pere Navarro ha intentat marcar perfil propi en el debat sobre la consulta, per por a veure's diluït en un sector en què CiU i sobretot ERC tenen molta més credibilitat, o en l'altre, en què s'hauria de veure forçat a aliar-se amb el PP. El perfil propi consisteix a acceptar la consulta dins la legalitat. Sembla tot raonable, fins que han entregat les esmenes a la llei de consultes que s'ha d'aprovar el novembre.
Les informacions periodístiques són, de moment, les úniques fonts que permeten avaluar algunes de les 246 esmenes al text que es discutiran. No obstant això, els pocs detalls que han transcendit desmunten la coherència socialista. Acceptarien la consulta dins la legalitat, però estan intentant evitar que la legalitat que s'està construint per posar remei al que reclamen -la llei de consultes, que s'està intentant redactar ajustada a la Constitució- faci possible fer el plebiscit autodeterminista. Les esmenes són pals a les rodes que demostren que en el fons Pere Navarro no el vol sota cap concepte.
El PSC demana que el cens que s'utilitzi sigui inferior al cens electoral, i que en cas contrari s'hagi de demanar permís a l'estat -sabent que no el donaran; sinó, no s'estaria fent una llei de consultes. Així doncs, en l'improvable votació a partir d'aquest text sempre podran dir que el resultat no té cap validesa perquè el cens no representa tot el cos electoral. A banda, també ha proposat que no només un president de la Generalitat o un alcalde -a nivell local- puguin convocar una consulta, sinó que una cinquena part del Parlament també ho pugui fer. Casualment, ICV i PSC o bé UDC i PSC sumen un 20%: escenari ideal per tirar endavant una consulta per la tercera via o pel federalisme. Una multitud de votacions crearia també una confusió i una falta de claredat desitjada al carrer Nicaragua.
Per últim, els de Navarro, juntament amb Camacho i Rivera, han proposat que en qualsevol cas la pregunta no qüestioni el marc constitucional. És a dir, una pregunta autodeterminista no és possible, ja que s'està preguntant si vol que Espanya es divideixi quan és “indivisible” (art. 2). Però és que aquesta clàusula també impossibilitaria una pregunta federalista o una pregunta multiresposta, ja que també està fora de la Carta Magna. El discurs socialista torna a fer aigües davant dels actes dels seus dirigents. El llautó de Navarro, torna a estar a la vista.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
