Opinió amb independència. Dimarts, 12 de desembre de 2017 11:33 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 3.10.2013. 22:11 h

Progressen adequadament

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

A grans polítics, grans idees i grans arguments. Duran i Lucena van camí del doctorat
A grans polítics, grans idees i grans arguments. Duran i Lucena van camí del doctorat

Comparteix







Etiquetes

El qüestionat Estat d’Israel ha rebatut els arguments de la diplomàcia espanyola pel que fa a la banalització de l’holocaust per enfrontar-se a Catalunya. Entre línies es llegeix el més que possible reconeixement d’un futur Estat català. A Espanya ens recorden dia sí i dia també que un Estat Català quedaria fora del sistema solar, idea que volen fer calar en el nostre subconscient. No s’alarmin, Espanya va crear un estat d’eufòria –fins i tot alguns van veure aparicions divines- entorn a les tres temptatives olímpiques de Madrid. Tot estava fet, les victòries eren segures.
 

Tornant a Israel, i deixant de banda la controvèrsia i el debat ètic que pugui generar als qui ens llegeixin, a ningú no se li pot escapar que un eventual reconeixement d’Israel obriria les portes al reconeixement dels Estats Units. La relació de Catalunya amb Israel, un Estat molt i molt influent és força bona, i això ara ens va bé. Benvinguda Catalunya per fi a la geopolítica mundial. No volem fer volar coloms encara, però cal tenir-ho en compte. Poc a poc, molts dels països que reben imputs del que passa aquí van dient la seva d’una forma més o menys críptica. Estiguem atents.
 

A casa, mentrestant, a oïdes sordes, ulls clucs. Mariano Rajoy i el seu partit es mantenen ferms en la seva negativa –com a mínim de portes enfora- a obrir-se a res. No volen obrir la caixa dels trons. El PSOE tampoc, però es poden permetre jugar-hi mínimament ara que estan a l’oposició. A Catalunya, darrerament ens sorprèn molt positivament un Joan Herrera que amb el discurs malaltís del PSC, ha agafat el trencant que condueix a l’autopista, tot sobrepassant els 80kms/h.
 

De la formació d’aquesta estranya confederació de partits per l’unionisme, o directament antiindependentistes, podríem fer-ne un estudi sociològic perfectament adaptable a una classe de nens. En Pere Navarro insinua el seu amor a la Camacho tot just abans de sortir de classe perquè els vegi tothom; després se’n va al menjador amb en Duran, que està enamorat d’en Rajoy... a tots els provoca una certa repel·lència el guaperas del Mas, i l’empollón del Junqueras, que a sobre s’han fet amics i les porten a totes de cul. Tot un xou interessant d’anar seguint.
 

Parlant més seriosament, molt malament han d’estar les relacions entre CDC i UDC perquè UDC flirtegi amb d’altres partits, mentre CDC demana a les elits del país que ajudin o que, com a mínim, no posin pals a les rodes. Les crítiques públiques creuades entre membres de la federació, més o menys elegants però fetes amb aspror, son una constant i no deixen de sorprendre. Artur Mas, per altra banda, va augmentant la gradació de l’èpica del seu discurs sense que es noti massa, de forma que quan convoqui la consulta i després les plebiscitàries, respondrà al compromís de dignitat al qual es va comprometre el president Macià amb Catalunya, i ens plourà orgull del cel.
 

El que tampoc deixa de sorprendre, per capacitat d’autosuperació, son les declaracions de Duran i Lleida d’ahir, en una entrevista amb Mònica Terribas, on va arribar a qüestionar-se el perquè havia de deixar la política i fer de professor, si no es cobra tant, i no li donaria per viure. I avui en Maurici Lucena, que ha brillat amb un nou argument: “hi ha gent a ERC que no vol la independència”.
 

Anant a buscar una dada ràpida, segons la segona onada del CEO, el 0,7% de votants d’ERC serien partidaris de Catalunya com una regió d’Espanya, mentre que un 14,6% de votants del PSC serien partidaris d’un Estat independent. Els votants socialistes favorables al federalisme s’enfilen al 34,5%, però no superen els partidaris de l’Statu quo, que amb un 40,1%, és l’opció majoritària en els votants d’aquest partit. A ERC els partidaris de l’Estat independent arriben al 86,4%, per davant de la CUP (83,2%), mentre que al PP, per posar un exemple proper al PSC, un 72% estan per mantenir l’Statu Quo, i un 14,4% degradarien encara més Catalunya a l’estatus de regió d’Espanya. Per cert, a C’s hi ha un 2,1% de persones que volen la independència.
 

A primer cop d’ull, podríem dir que cada partit actua en funció del que li demana el seu votant; així que si ERC ha de fer un cas X del 0,7% de votants “espanyolistes”, el PSC hauria de fer proporcionalment gairebé 2.000 vegades més cas al seu 14,6 de votants que volen independència. Si Maurici Lucena ens digués ara que es referia a gent de carnet, i no a votants, més li valdria deixar-ho estar, perquè al PSC hi trobarà més d’una i dues sorpreses.
 

Progressen adequadament.

 


lectures 2627 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.