Bon exemple del que hauria de ser a l’Estat espanyol i no és, és el referèndum que s’ha fet avui a Irlanda per decidir si s’eliminava o no el Senat. El govern irlandès ha impulsat aquesta consulta partint de la postura de suprimir-lo. Segurament allà tampoc deu servir per a res. El poble, amb una participació del 40%, ha decidit inesperadament per un 51,7% (un resultat ajustadíssim), que el manté. El resultat a favor de la supressió d’aquest organisme ha estat del 48,3%. Finalment han convençut les tesis que titllaven la proposta de populista en temps de crisi.
Aquest respectable resultat, fruït de la normalitat democràtica, és escàs però vàlid. Escàs en participació (40%), i escàs en percentatge (51,7%). Quan arribi el moment de debatre sobre percentatges i participació acceptable, recordem aquestes dades i d’altres com les de la votació de la Constitució Europea, l’Estatut o d’altres referents. No ja per la participació que serà alta, sinó pel resultat. En aquest cas, els irlandesos han superat per un 1,7% la barrera del 50%, i ells ja ho donen per suficient. Ningú ha demanat un mínim del 60% per ser vàlid, o un 70%. Prenguem nota, doncs. Abans d’assolir nivells absurds de debat, la qüestió és que un 50,1% ja és suficient, perquè ja és més que un 49,9%. En el cas d’un referèndum per la independència val igual; o és que trobarien just que l’unionisme tragués un 49,9% i s’imposés al 50,1%, sense haver guanyat? Mantenir l’Statu Quo en aquest cas, o negociar altra cosa que no fos la independència, seria un frau democràtic.
Seguint amb assumptes “europeus”, avui Francesc Homs ha fet unes declaracions d’allò més controvertides en relació a les europees de maig de 2014. Homs aposta (com la cúpula de CDC), per un front comú sobiranista a Europa, com a primer “assaig de la consulta”. La nova “Via Catalana”. Dit així queda un pèl estrany, però aquestes declaracions s’engloben en la campanya que està fent CDC d’acostament a ERC per bastir una candidatura conjunta. Segurament encara és aviat per parlar de les europees. De fet, a ERC, cada vegada que Convergència llença l’ham, es fan els suecs. Una altra història serà quan Artur Mas convoqui la consulta.
Aquest interès per part de CDC per bastir una aliança amb ERC, podria respondre no només a aquest “assaig”, sinó que també podria ser que hi hagués un ull posat a les hipotètiques eleccions plebiscitàries i la presidència de la Generalitat. CDC vol saber quina és la força que tindria el pacte CDC-ERC en unes eleccions, i quant perdria la pròpia CDC en unes eleccions sense UDC, ara que les enquestes ja situen la federació com a segona força.
L’argument d’aquesta espècie de “pre-plebiscitàries”, és el de fer por a Espanya. És un argument versemblant, però plantejar unes europees com a plebiscitàries pot tenir els seus riscos, i el seu desgast. De fet, si la participació és baixa, i la gent vota en funció a altres paràmetres –tal i com ho plantejaran la resta de formacions, de moment- el pacte CDC-ERC se’n pot ressentir, la qual cosa seria contraproduent del tot per al procés. És per això que el més prudent serà parlar-ne com a mínim un cop Artur Mas hagi convocat la consulta, i es produeixi el xoc de trens.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
