Al voltant d'un 59% de diputats del parlament sortint d'unes hipotètiques eleccions catalanes celebrades avui estaria a favor de l'estat propi. És una de les conclusions que s'han fet al voltant de l'enquesta que ha publicat aquest diumenge La Vanguardia. Uns 74 escons repartits a parts iguals anirien a CiU i ERC mentre que 6 serien per la CUP. Alguns ho rebaixen al·legant que UDC no es pot comptabilitzar, mentre que d'altres ho amplien a ICV i porten la majoria als dos terços. L'anàlisi més difícil de demostrar, però, és que el percentatge podria superar cotes ara impensables amb unes llistes unitàries.
Josep Maria Vila d'Abadal ha presentat aquest cap de setmana el Moviment Demòcrata Català, un moviment pel diàleg que se suma a alternatives que han sorgit en els últims temps com Nova Esquerra Catalana o Procés Constituent. Personalitats molt vàlides, amb un objectiu suposadament comú però remant en direccions diferents, tal i com en certa manera passa amb els partits amb representació al Parlament.
Algú imagina en una candidatura Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera, David Fernàndez, Josep Maria Vila d'Abadal o Ernest Maragall, i en què fins i tot tinguessin cabuda Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, Joan Carretero, Uriel Bertran, Alfons López Tena, amb tot plegat encapçalat per algú de consens, com ara Carme Forcadell -com proposa l'alcalde de Vic? És una utopia, per molts un sense-sentit, massa galls en un galliner o una incoherència extrema de discursos i projectes.
Ara bé, si ens fiem de les enquestes dels últims mesos, és evident que la majoria absoluta estaria garantida i els dos terços serien fàcils de superar. Perfils tan heterogenis són impossibles de funcionar junts excepte si només haguessin de confeccionar unes llistes unitàries, asseure's un parell de sessions al Parlament i votar una Declaració Unilateral d'Independència. L'objectiu no hauria d'anar més enllà i seria de sentit comú posar-lo en pràctica en cas d'un referèndum frustrat. Tothom ja pondera unes possibles eleccions plebiscitàries. Aquesta seria l'única opció de fer unes plebiscitàries reals. Uns comicis amb partits defensant el 'sí', el 'sí, però' i el 'en principi, sí' no donarien nitidesa. Quan es parla d'un bloc, s'ha de parlar d'una candidatura sola. Una opció pels que volen la independència. La candidatura es podria dir, per exemple, 'sí' -en minúscules, per evitar confusions amb partits raquítics. Hi hauria una manera més clara de fer unes plebiscitàries?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
