Per coherència personal, avui l'Alícia Sánchez-Camacho hauria de tornar-se independentista. La presidenta amortitzada del PPC, aquest matí ha rebut per totes bandes. La seva proposta de defensa del principi d'ordinalitat en termes fiscals, ha caigut en sac buit. Només ha rebut el copet a l'esquena del ministre Fernández Díaz. La resta de barons del PP, Cospedal al capdavant, l'han desautoritzat, i l'han instat a no insistir més. I és que la delegació catalana del PP fa un any va aprovar que farien aquesta reclamació, i sembla ser que no és el primer cop que la formulen als seus caps.
Sánchez-Camacho ha fet una defensa d'aquesta proposta de manera que semblava que estigués denunciant el dèficit fiscal català. Aquesta és una proposta que defensa també el PSC i que l'Estatut trinxat per ambdues formacions es va carregar. Curiós. Sembla que aquestes formacions vagin políticament 6 anys endarrerits; però com que això és impossible, hem de deduir que l'objectiu perseguit realment és un altre. Catalunya va demanar aleshores el pacte fiscal en el sentit del Concert Econòmic basc i navarrès, i davant el cop de porta, els catalans vàrem fer el pas endavant.
Camacho viu a Catalunya i entén la situació que s'hi ha produït. Altra cosa és que la seva feina sigui fer oïdes sordes, i llençar les set plagues tal i com demana Madrid. És el govern espanyol el qui encara no se n'ha acabat d'adonar d'allò que passa. El problema catalán se'ls ha escapat de les mans i encara estan buscant la pilota. De fet, a l'hora de negociar res, el substrat imperialista encara roman a les mentalitats dels governants espanyols, i així és impossible dur a terme un diàleg madur, delicat i, sobretot, europeu.
A Madrid solament veuen una bomba que s'ha de desactivar, i l'única manera que entenen és, quan les armes no s'hi valen, amenaçar i “darles un poco de alpiste para que se callen“. Si volen un exemple gràfic, comparin el to dels vídeos amb els quals s'ha cridat a la participació a les darreres mobilitzacions, tant de la Diada com del 12 d'octubre. Aquesta miaja de alpiste, com deia la meva àvia, és el comú denominador que busquen els del no (PSC, PP i C's) per desactivar tot un poble. Els del no a la consulta, és clar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
