Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La llarga ombra de l’educació espanyola

|

- Publicitat -

El ple del Congrés espanyol debat i vota aquest dijous la setena llei d'educació des de la transició. A l'espera del vist-i-plau del Senat, el text s'aprovarà sense cap dificultat parlamentària, però amb l'oposició d'un ampli sector de la comunitat educativa. Un dels focus més destacats d'indignació per la LOMCE és a Catalunya, on algú pensarà que aquesta serà l'última llei espanyola que afectarà l'ensenyament al Principat.

En cas d'independència catalana, són moltes les lliçons que el país haurà après per fer una llei d'educació estatal. Sobretot, tenint en compte totes les legislacions espanyoles des de 1970 i els pobres resultats que han donat a la ciutadania al llarg dels anys -en són la prova l'informe PISA per estudiants (on Espanya està fora dels 30 millors del món) o el mateix estudi per adults (en què l'Estat és a la cua dels països que van participar). Mentrestant, la Llei d'Educació Catalana aprovada el 2009 arran del nou Estatut, és al Tribunal Constitucional des de fa anys pendent de resolució per part d'un ex-militant del PP i els seus companys.

Publicitat

Les lliçons a tenir en compte són moltes: en primer lloc, set lleis en 43 anys donen una mitjana d'una cada sis anys. Una falta d'estabilitat que farceix el sistema de períodes d'adaptació, de canvis en el currículum i de politització a les aules. L'última, la de Wert, és la cirereta que ens torna a la retrògrada casella número 1: via lliure per reprendre les ajudes a escoles on segreguen els alumnes per raó de sexe, es debilita l'escola pública per donar un cop de mà a la concertada, l'assignatura d'Educació per la Ciutadania cau per introduir la de 'Valors Culturals' a primària o 'Valors Ètics' a secundària, retorna la idea de la revàlida -és a dir, que a final de cada etapa l'alumne s'ho jugarà tot a una sola carta- i, sobretot, es blinda el castellà a l'escola. També a Catalunya. De les poques esmenes que el PP ha aprovat és una de UPyD que emfatitza aquest punt.

D'altra banda, tot el reguitzell de lleis no ha estat suficient per posar remei a la manca flagrant de coneixement de llengües estrangeres. I és que en l'esforç de Madrid d'impulsar un ensenyament que 'espanyolitzi' tota la població, se n'obliden de mirar a Europa i al món. A més, no sembla que es tingui en compte que per elevar el nivell d'anglès o d'altres llengües hi hauria d'haver moltes sinergies entre els diferents ministeris. Per exemple, amb el de cultura, que podria forçar a deixar de banda el doblatge al cinema. O amb el mateix cap de l'executiu, que podria anar més enllà del 'How are you' en anglès.

Una llei d'educació en una hipotètica Catalunya independent seria un pilar. I no només seria una qüestió de blindar la immersió lingüística. Valors, ètica, religió, tipus d'escoles, beques, accés a la universitat, diversitat de camins en l'educació superior, idiomes estrangers o la cohesió de l'alumnat marcaran la diferència.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut