Avui hem viscut una espècie de 12O catòlic a Tarragona. La Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat una macro beatificació que ha aplegat gairebé la mateixa quantitat d’individus que la manifestació d’ahir a Barcelona. L’única diferència és que hi havia presència d’autoritats civils -malgrat que l’Estat és teòricament aconfessional o laic-, començant pel president de la Generalitat, la vice-presidenta, i algun ministre espanyol.
L’aquelarre catòlic en què ha participat el nostre president, ha volgut reconèixer les víctimes religioses que l’Església va patir durant la guerra civil. Gairebé tots del bàndol franquista. La celebració a la nostra terra d’un acte d’aquestes característiques, i l’assistència de qualsevol representant oficial català, és motiu de vergonya, d’indignació i de condemna. No ens serveix l’argument que ens diu que “hi havia molts catalans entre les víctimes”. Això no és una victòria de la Roja amb mitja plantilla de jugadors del Barça.
Podríem arribar a entendre el gest del nostre president com un acostament al sector per buscar alguna complicitat, un sector que manté una indústria audiovisual denunciada abastament per promoure la catalanofòbia. Quin gest en podem esperar, doncs? D’aquí segurament aquesta mostra de força justament a Tarragona i avui. Molt ens temem però, que la presència d’algunes autoritats del primer partit de Catalunya, respon al pòsit conservador i catòlic de les elits oligarques que manen avui encara a Catalunya, i que han fet pinya tradicionalment a CiU.
No hi ha cap altra raó com ha estat la pressió de la burgesia catalana, d’arrel conservadora i catòlica, que expliqui la tardana publicació de la traducció al català del llibre “L’orígen de les espècies” (1859) de Charles Darwin. Les pressions dels sectors antidarwinistes catalans han retardat l’aparició en la nostra llengua de la més que cèlebre teoria fins l’any 1982, 123 anys després de la publicació del llibre que va ensorrar el paradigma del catolicisme per sempre.
Podríem fer una tesi dels mecanismes de dominació que ha emprat l’església, concretament la catòlica, que és la que hem hagut de patir a casa nostra, i que l’han mantingut al llarg de 2.000 anys. Com bé saben, el món abans de Crist estava farcit d’altres religions i creences pertanyents a d’altres civilitzacions extingides, moltes de les històries de les quals han servit com a font d’inspiració per a les bíblies respectives de les religions que avui encara perduren.
L’església catòlica hispànica, protagonista dels capítols més tristos de la nostra Història recent –no cal ni tan sols marxar als temps de la Inquisició, o de les ordalies-, mai ha demanat perdó per cap dels crims comesos, ni pel suport al règim de Francisco Franco. Autocrítica zero: els nens del franquisme, la pederàstia, la repressió a través de l’abús de poder i influències… No entenem quin sentit té que les nostres autoritats participin de l’homenatge a els màrtirs del franquisme. No només no ha demanat perdó ni el Papa ni la Conferència Episcopal Espanyola, sinó que a més han arribat al punt d’aprofitar l’avinentesa per condemnar la violència dels anys trenta, el període de la II República. Lamentable.
Globus sonda
“Prou d’idolatracions!” Hem sentit mentrestant a Barcelona, paradoxalment de la boca d’una monja; en aquest cas de Teresa Forcades, que ha aplegat una multitud de gent a Montjuïc on ahir es respirava odi i por. L’acte central de Procés Constituent ha estat tot un èxit, i s’ha convidat a posar la primera pedra per bastir una gran coalició electoral a la que presumiblement podria respondre ICV o CUP, malgrat les divergències dels segons. Poc a poc, la societat anti-sistema Forcades-Oliveras va obrint la llauna, i anem coneixent els seus propòsits.
Per altra banda, des de CiU s’han aprofitat aquests dies de festivitat racial per llençar un nou dubte a l’atmosfera. Tant Felip Puig com Ramon Espadaler han compartit la idea que preferirien endarrerir la data de la consulta del 2014 al 2015, si era per aconseguir que aquesta es fes de manera pactada amb Espanya, abans d’aventurar-se al camí de la desobediència. Aquesta mania de prémer l’accelerador però no deixar anar el fre de mà a la vegada, és el que els està conduint a la vora de l’abisme. Espanya no acceptarà cap referèndum per la independència ni el 2014, ni el 2015, ni el 2714. Encara no se n’han adonat? A què juguen doncs?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
