Com pot ser que hàgim arribat al punt en què els unionistes han de sortir al carrer a Barcelona per defensar la dependència de Catalunya? Com pot ser que, a més, la manifestació posi en evidència que la majoria silenciosa és, més aviat, una minoria? Això és el que reflexiona el PSOE aquests dies. No és el cas del PP, que refusa pensar que són minoria i només planeja estratègies de rebuig i de frenar l'independentisme, sense pensar en les causes de tot plegat. I és que buscant les causes, podrien trobar les solucions. El PSOE s'hi posa ara. Potser ja han fet salat.
El veterà dirigent socialista basc Ramón Jáuregui afirma a El País aquest diumenge que l'Estatut català hauria d'haver estat aprovat al Congrés també pel PP per haver assegurat la seva constitucionalitat. Així el TC no hagués frustrat Catalunya i, s'entén per les paraules de Jáuregui, els catalans no haurien tingut motiu per la queixa -s'haurien conformat trenta anys més.
Jáuregui també comenta que no ens han d'enganyar amb el dret a decidir, perquè això vol dir independència. No hauríem de votar perquè, segons ell, la situació actual és una solució desesperada arran de la crisi, i només es podria acceptar si el Principat portés dècades esperant la independència. Conclusió: la voluntat dels catalans d'ara no és important, i si haguessin donat alguna engruna més a Catalunya i el PP també ho hagués acceptat, el problema ara no existiria.
En la mateixa línia es va pronunciar Susana Díaz. La flamant presidenta de la Junta d'Andalusia va culpar fa unes setmanes Zapatero i el seu 'Apoyaré…' de la indignació catalana. Conclusió: si fa no fa, la mateixa. Si s'hagués acceptat alguna proposta estatutària més o com a mínim no s'hagués promès res, els catalans no podrien remugar i el conflicte s'endarreriria una generació més.
A diferència del PP, com a mínim els socialistes fan autocrítica. Ara bé, ho fan recolzant-se sobre dues premisses:
1. Els catalans són com molts bascos, que amb una millora econòmica i en l'autogovern el moviment quedaria desinflat.
2. El PSOE és un dels grans responsables, sinó el que més, de l'ascens meteòric de l'independentisme.
No és la primera vegada que Espanya s'oblida que Catalunya és una nació. I, que com tota nació, té el dret a decidir garantit per la Carta dels Drets Humans. El pot fer servir quan vulgui. I el moment sembla haver arribat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
