“Mas no veurà la independència de Catalunya”. Aquesta és l’excepcional sentència de l’expresident Zapatero, en una de les escasses aparicions que ha fet després del fracàs del govern que va presidir.
“Ja no vivim al segle XVIII”, “No tindria cap problema amb una Catalunya independent a la UE”. Aquesta és la frase que avui contraposem a l’anterior, formulada per Graham Watson, president de l’ALDE, el Grup dels liberals europeus a l’Eurocambra.
Elemental, Sr. Watson. Si el líder de la tercera força d’Europa fos espanyol i ara tornés, molt probablement els polítics cavernaris se’l cruspirien, tal i com descrivia Plató en el símil del mite de la caverna. Si hem de fer altra vegada cas de les afirmacions del nefast president del “apoyaré” (la Història d’Espanya mai es perdonarà l’error d’aquesta promesa), podem resoldre amb rotunditat que Mas no veurà la independència, sinó que la protagonitzarà personalment. De fet, juntament amb ERC, CUP, d’altres forces i tot el poble català al darrere, ja ho està fent.
Qui s’està buscant més problemes amb una societat catalana cada dia més mobilitzada contra les injúries i les vexacions que ens arriben de fora és José Domingo, l'ex-diputat de C's, i president de la plataforma “Som Catalunya. Somos España”. Les seves declaracions contra l'escola en català i la comparació amb el modus operandi del nazisme li poden costar molt cares. Des d’Israel ja fa dies que es va fer un toc d’atenció a l’Estat espanyol pel tema de la banalització del nazisme. Potser ara començaran a entendre-ho. A Catalunya sempre ens hem omplert la boca de que hauríem de denunciar totes les agressions, però som realment reticents a fer-ho. Ningú ho fa. Això ho ha aprofitat sempre l’Estat per minvar la nostra moral i sotmetre’ns al seu jou. Gràcies però al micromecenatge, ara tenim una bona oportunitat, de denunciar-ho i actuar globalment, recolzant econòmicament la querella que s’està tirant endavant contra ell.
En una línia similar, però menyspreant un col·lectiu del que a més forma part, Sánchez-Camacho ha esmentat en diversos moments de la roda de premsa d’avui, la possibilitat de què Mas decidís plantar l’altre dia Soraya Sáenz a l’acte de Foment, pel fet de ser una dona. Desarmats d’arguments, només queden les ximpleries per mirar de trobar el camí enmig del desert. Aquesta ha estat una falta de respecte per totes les dones que pateixen el masclisme a nivell professional. No creiem que els faci gràcia veure’s manipulades per una estratègia política de volada subterrània. Potser la dirigent del PP, perduda en el fons i les formes des de l’esclat de la revolta l’11 de setembre de 2012, podria aplicar-se la sentència de Plató que deia “els esperits vulgars no tenen destí”; abans que des de Madrid l’arraconin definitivament.
Finalment, el plat estrella de la jornada. L’expressió màxima de l’intel·lecte de l’Estat cavernari que mai ha vist res més que ombres d’una realitat fictícia: “Es Artur Mas un Hijo de puta?” Tres respostes possibles: “Sí, Sí, Sí”. Sota el títol “Derecho a decidir”, els partits del feixisme espanyol més eixelebrat inicien una campanya de lluita amb aquests adhesius contra el procés independentista, que se sumarà a la que encetarà el PP sota el lema “Derecho a saber”. És una llàstima que Espanya esmerci tants esforços a fer-se el gallet contra la legislació internacional en matèria de terrorisme i, en canvi, tingui una actitud tan fraternal amb la gènesi política que ha acabat abocant el propi projecte d’Estat modern a la ruïna. Ens federem?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
