La supèrbia de l’Estat espanyol és difícilment suportable si no va acompanyada d’una compensació econòmica. Aquesta ha estat la pastanaga que ens hem anat empassant durant dècades al principat. Tanmateix, hi ha qui encara besa la mà amb la que el braç executor de les retallades ens esquinça les llibertats i, avui, la dignitat.
El president de la Generalitat no ha pogut fer una breu presentació al Fòrum Econòmic Mediterrani en tant que amfitrió del país i propietari del Palau de Pedralbes. José Ramón Bauzá sí que ho va fer quan la trobada va tenir lloc a les Illes. Prepotència.
Que Mas no hagi pogut parlar a casa seva, i més després de que Francesc Homs demanés clemència a través d’una carta formal, és del tot inacceptable. I encara hem d’escoltar a Rajoy fent-se el simpàtic tot preguntant si l’edifici era de la Generalitat.
Avui Alfred Bosch ha tornat a advertir el govern espanyol, de què la propera iniciativa que Catalunya porti al Congreso ja no serà la tradicional sol·licitud de mendicància, sinó que serà tot un referèndum d’autodeterminació. Montoro, en absència de Rajoy, s’ha hagut d’empassar el gripau al que ha respost amb la típica vehemència castellana. Compte perquè el vas ja vessa. La sorpresa l’ha donat Duran i Lleida que ha sortit ràpidament a replicar al diputat d’ERC, com si fos un segon portaveu del govern espanyol. Esquinçades les llibertats, i trepitjada la dignitat, hom només hi troba Duran.
Si el govern no és capaç de consensuar una pregunta clara al voltant de la independència de Catalunya, fora de la mala influència de Duran, amb una resposta a Sí o No; segades les cadenes, el poble esmolarà la falç.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
