Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

I per què no és Quebec l’exemple?

|

- Publicitat -

Duran i Lleida és el líder indiscutible de les declaracions-titular durant els últims temps. Aquest dijous, a 8TV ha afirmat que Artur Mas no ha apostat mai per la independència. És ben cert que quan el president de la Generalitat va començar a adoptar el discurs de l'estat propi, molts van témer que fos un altre concepte vague i confús de l'estil de 'pacte fiscal' per fer creure que es donava suport a la independència quan no era cert. Ara, però, sembla força evident que per Mas 'estat propi' vol dir plena sobirania i cadira a les Nacions Unides, i que el terme més aviat es va crear només per enredar UDC i complir amb les exigències democristianes de cara a les eleccions de 2012. A més, aquest dijous Duran ha deixat clar que tant els partidaris del federalisme, com els confederalistes i  independentistes s'han de sentir identificats amb la consulta autodeterminista. Una consulta que serà una pregunta tipus test, tenint en compte la quantitat de repostes possibles.

Seria interessant preguntar al líder d'UDC si les respostes serien “independència”, “confederalisme”, “federalisme”, “autonomia com fins ara”, “regió d'Espanya”. En aquest supòsit, s'hauria d'aplicar l'opció amb més vots encara que no sumi un 50%? O si no hi ha més d'un 50% d'una opció no es pren cap opció? No prendre cap opció seria, en realitat, executar l'opció “autonomia com fins ara” que, paradoxalment, potser hauria estat l'opció amb menys sufragis. I que, casualment, no sembla que molestés gens a Duran i Lleida abans de l'explosió independentista de 2012. Els despropòsits pel que fa a organitzar un referèndum que suggereixen les declaracions del portaveu de CiU al Congrés contrasten amb la maduresa i seriositat del procés sobiranista del Quebec, ara al Canadà. 

Publicitat

Després d'anys d'hores molt baixes en el si del Partit Quebequès- la formació que va organitzar els referèndums d'independència de 1980 i 1995-, des de l'any passat governen en minoria el Quebec i tenen la sobirania com a objectiu. Les dues consultes celebrades en les últimes tres dècades eren clares: una pregunta i dues respostes -hi està d'acord o no hi està d'acord. Tot un signe de seriositat, de maduresa política i d'estar a l'alçada del moment. El nou capítol que ara es viu sí que ens és més familiar: la maquinària canadenca va advertir fa uns dies que ha iniciat un procés per qüestionar legalment una llei quebequesa del 2000 que atorga plena potestat al territori per organitzar referèndums. També aclareix que si el resultat és d'un 50% més un de vots afirmatius, el Quebec -de gairebé 8 milions d'habitants, com Catalunya- se separa del Canadà. 

A l'atac a l'autonomia per part d'Ottawa, l'assemblea nacional quebequesa ha aprovat d'immediat una moció que crida al govern federal canadenc a respectar el dret a l'autodeterminació del país. El text es reafirma en el concepte de majoria que especificava la llei del 2000 i diu que és només la cambra de representants qui té potestat per formular la pregunta. La moció ha estat aprovada per unanimitat: independentistes, unionistes i també l'únic partit que es presenta a tot Canadà hi han donat suport. Davant dels atacs als drets fonamentals, unitat. Com a Catalunya.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut