Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

On és la boleta, Alfredo?

|

- Publicitat -

Divendres esperpèntic. L’expedició Rubalcaba i Navarro, ha arribat a primera hora al Palau de la Generalitat per entrevistar-se amb el president. Sota el braç duien el famós tripijoc de la boleta. El dels trilers, per entendre'ns. Proposen canviar la consulta per la llibertat de Catalunya, per una sobre la reforma de la Constitució del regne d’Espanya, en el sentit de… encaixar Catalunya dins d’Espanya, novament. Bravo. Aquesta proposta no inclou ni tan sols el concert econòmic. Recordem què implica això:
 

1.Acordar amb el PP canviar la Constitució.
 

Publicitat

2.Crear una comissió de proposta de canvi; és a dir, que Espanya es reuneixi i decideixi què vol canviar de la constitució. Aquí és on Catalunya ja hauria perdut la guerra, en el moment que torna a cedir a Espanya la sobirania per decidir com ens vol seguir escanyant.
 

3.Deixant de banda la resta de passes formals, convocar un referèndum a tot Espanya que ja veuríem si surt favorable. Bé, favorable a Catalunya mai ho serà, això està clar.
 

Crec que de forma assenyada pels interessos de tots, el PP de Mariano Rajoy ni tan sols permetrà el primer pas. De fet el propi Rajoy ho ha repetit avui. La proposta socialista és tan estranya com poc creïble, així que ni a Madrid es veu clara, i menys en un moment en què ja estan especulant sobre l’opció de suspendre l’autonomia. I tot perquè “España es la Nación más Antigua de Europa”. Una afirmació tan contundent com fal·laç.
 

Fa gràcia que surti Pere Navarro i digui que “a l’altra banda sí que hi ha algú que ens escolta”. Però, a qui escolta? Al poble de Catalunya es certifica que no. Ho diu el mateix dia que Carme Chacón torna (a Madrid), per vendre el discurs de Rosa Díez. La dèria de Ártur Mas; se envuelve con la senyera; las Instituciones catalanes manipulan la historia… clàssics de la demagògia castellana.
 

I quan la fruïció per la situació arribava al clímax, apareix Felipe González, el presidente, i diu que munta una fundació que portarà el seu nom, per estudiar la seva pròpia figura. Excel·lent, no trobem més qualificatius possibles. No és una història d’ego personal, com podran deduir, sinó d’una fundació. I ja saben per a què serveixen en aquest país moltes de les fundacions. Una vergonya majúscula que un expresident, que se suposa que ha perseguit segons quines actituds, ara es dediqui al negoci de les fundacions, i més de forma tant descarada.
 

Antoni Bassas revelava ahir que la selecció espanyola de bàsquet paralímpic masculí a Sydney 2000, va jugar i guanyar amb deu jugadors que no eren paralímpics. L’argument era el d’“aconseguir la victòria i promocionar l’esport paralímpic, com a servei de país”. Suposem que el mateix li van dir a Juanito Muehlegg, o a Eufemiano Fuentes, o a la senadora popular Marta Domínguez. Un servei de país. I després es queixen de què no els donin uns Jocs Olímpics. En aquest sentit, cal felicitar la candidatura Barcelona-Pirineus 2022, que ha donat un exemple de retirada a temps, com ho va fer la de Roma en el seu moment.
 

Sort tenim de què per fi tenim un president que cada vegada està més a l’altura de la dignitat del seu càrrec, i no s’arronsa davant del plat de llenties que ofereix el PSOE. O és que ara pretenen que tot un poble que ha decidit mitjançant dues manifestacions històriques (2012, 2013), i uns comicis electorals claus (25N 2012), fer un referèndum d’autodeterminació; de cop facin el que diu el PSOE? S’han begut l’enteniment? On és la boleta, Alfredo?

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut