Entre enquesta i enquesta, CiU va perdent bous i esquelles. La darrera (de GESOP per El Periódico), ben fresca encara, dóna poc més de trenta diputats al partit de govern (31-32) i una certa estabilitat a ERC (36-38) que segueix fregant la quarantena. PSC (14-16) i PP (13-14), els dos partits que han anat quedant descol·locats mica en mica, perden gas, ICV (14-16) creix lleugerament, i C’s (16-18) i CUP (5-6) dupliquen. Que cadascú faci l’anàlisi particular i pertinent, i li doni la credibilitat que cregui convenient.
És l’atomització de la política que vam viure ja en temps de la II República, i que vam explicar el 5 de febrer, traslladada a la política estrictament catalana. Més enllà d’això, l’enquesta el que fa és seguir la tendència de les anteriors publicades en diversos canals. Sorprèn però que en aquesta darrera, CiU ha tornat a perdre cinc o sis diputats més, la qual cosa pretén tensionar el pacte amb ERC, ara que es torna a especular amb la seva entrada a govern. Pels amants de les lectures simplificades, si fem sumes de màxims, ERC 38 + CiU 32= 70. Si les fem a la baixa, ERC 36 + CiU 31= 67; just a un de la majoria absoluta que faria decisiva la postura d’ICV i, sobretot, de la CUP. Dos partits que és convenient seguir escoltant i atenent de totes maneres, si volem dur a bon port el procés.
Com en les anteriors ocasions, cal no creure’s del tot l’enquesta, i més just abans del sotrac que suposarà l’anunci de la convocatòria oficial de la consulta per la independència. CiU va baixant com si patís la gota xinesa -un mètode tradicional xinès de tortura-, mentre que ERC toca sostre. Això s’hauria de traduir en una situació d’excepcionalitat que els dugués a conformar un govern de coalició en què UDC passaria a ser el convidat de pedra. O ara o mai passarà a ser la divisa, i cap de les enquestes vistes fins el moment podran ser preses com a referència.
Deixant de banda les enquestes, avui Mas ha respost al PSC en la mateixa línia de perplexitat que ha fet tothom. El PSC renuncia, i no especifica quin serà el seu paper a partir d’ara. Si no hi ha tercera via possible, cap on es decantarà? Cap al No, o cap a l’abstenció en tot, com predicava Navarro tot just al prendre possessió del càrrec? Navarro diu que és l’únic que té el valor de dir que la consulta no es farà. El fet és que actua de forma rabiosa i un tant cínica, ja que si la consulta no es fa, tampoc serà perquè ell l’hagi defensat, com s’ha anat veient.
Per altres carreteres secundàries, però paral·leles, trobem una editorial avui de la Vanguardia que fa una oda a la mateixa tercera via, versió Duran. I si seguim la carretera nacional fins al quilòmetre zero, avui hem pogut veure una nova manifestació de pollastres i braços alçats, contra la sentència d’Estrasburg on una de les formacions esperades era Ciudadanos, que volen esdevenir movimiento, i desembarcar a Madrid, ara que estan a “la cresta de la ola”.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
