El minut de silenci en el Barça – Espanyol d'aquesta nit en memòria del porter del Girona mort dissabte passat, el català Nil Marín, ha estat un altre record a un company de professió, una altra mostra de suport a la família que veu perdre de manera injusta el fill que tants anys ha cuidat. És, simplement, un detall més per demostrar que el futbol és un joc, i que per sobre de tot estan les persones. I les persones, totes, són iguals. I en la desgràcia s'ajuden les unes amb les altres. La història d'en Nil Marín, i les seves experiències vitals, de ben segur que tenen molts paral·lelismes amb altres joves futbolistes de Catalunya, de Madrid, d'Andalusia, d'Euskadi, de les Castelles, o de Xàtiva.
El gest indigne del president del club de futbol de Xàtiva, el senyor Alfonso Rus de rebutjar un minut de silenci amb l'argument de “no nos incumbe”. Una actitud impròpia d'un ésser humà amb dos dits de front, que ha fet aixecar sospites, tenint en compte que el màxim dirigent d'aquest equip de futbol és l'alcalde de Xàtiva -del PP- i president de la Diputació de València -del PP. El PP, per cert, un partit que en bloc està confrontat amb tot allò que vingui de Catalunya en els últims temps. De fet, no són sospites que inventen quatre tertulians d'un programa qualsevol per fomentar la confrontació -i així tenir més temes per discutir i, de rebot, més audiència. Res més lluny d'això.
Qui ha fet saltar les alarmes ha estat el pare d'en Nil, Víctor Marín. Amb una colpidora carta a Rus, no només ha especulat sobre la possibilitat que la procedència de Nil Marín ha estat determinant pel president del Xàtiva per denegar el minut de record; encara més que això, per ell és evident. I, pel que afirma a l'escrit, Marín ha conegut en persona Rus. Els seus motius tindrà.
El rebuig per motius d'origen és racisme, i aquesta actitud practicada per un càrrec públic l'hauria d'inhabilitar de per vida. Sigui pel motiu que sigui, la negativa de Rus mereix la condemna per part de la societat i una rectificació del dirigent popular. En qualsevol cas, és evident que el conflicte Catalunya – Espanya cada vegada és una bola més grossa.
El Dietari 2014 envia un record més per la memòria d'en Nil i una abraçada per la família Marín López Pastor.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
