Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Expectació i esperances penjant d’un fil: la pregunta

|

- Publicitat -

Encara no fa un any, Catalunya estava immersa en una campanya electoral plena d'incerteses i esperances. Un argument nou, el dret a decidir, planava sobre les campanyes de les diverses candidatures. Els ciutadans no es refiaven dels partits però n'esperaven molt d'uns comicis tan avançats com necessaris. Un any després, l'expectació encara és màxima.

Quan han passat dotze mesos de les eleccions, els integrants del pacte de governabilitat, CiU i ERC, encara tenen crèdit. Tenint en compte que Rajoy va caure més de 10 punts en les enquestes en menys d'un any de govern, el fet que convergents i republicans sumin els mateixos diputats a les últimes enquestes que els aconseguits fa un any -encara que amb 'sorpasso' d'ERC- fa pensar que els seguidors de l'estat propi continuen amb l'actitud del novembre passat: expectació i esperança en el projecte. Ara bé, Catalunya és a punt d'arribar al clímax de la legislatura més rellevant des de l'arribada de Pujol a la Generalitat.

Publicitat

Les negociacions per acordar la pregunta en el bloc sobiranista seran, sens dubte, el primer punt determinant per fer allargar l'expectació i esperança o per fer decaure els ànims, que en els temps que corren ja són prou fràgils -l'altre moment clau serà el de la reacció de Catalunya quan Madrid denegui la celebració del plebiscit. Cap de les últimes enquestes ja mostra un ascens de l'independentisme. I, de moment, la notícia del Diari ARA que afirma la frustració de les negociacions per una candidatura catalana conjunta a les eleccions europees no és la millor notícia. Si UDC i ICV se'n surten amb la seva proposta i aconsegueixen que la pregunta acordada permeti a federalistes, confederalistes i independentistes votar 'sí', la nitidesa del resultat i les interpretacions i les aplicacions que pugui tenir la votació quedaran molt difuses. Per contra, un 'independència: sí o no', desitjat per ERC, podria dinamitar el consens i que massa integrants de la tripulació baixin del vaixell. L'equilibri, allò tan difícil de trobar, és el que necessiten els del 'sí'.

D'altra banda, l'expectació i esperança també s'estén ara entre els partidaris del 'no'. Fa un any, i en fa mig, els contraris a la secessió veien com PSC i PP queien sense aturador amb uns arguments i una gestió a Espanya gens convincents. El 2013, però, és l'any de Ciutadans. El 'refrescant' Albert Rivera ha dotat d'il·lusió els integrants de la 'via espanyola' i, sense cap responsabilitat en cap àmbit, no tindrà problema en continuar creixent. No obstant això, els dos moments claus de la legislatura -la pregunta i la reacció catalana després del 'no' madrileny- ho seran també per Ciutadans, del qual una part de Catalunya cada vegada més gran n'espera més per desactivar el disparate separtista.
 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut