Escriure després de tot allò viscut avui és una quimera. No és fàcil transportar a un text tot allò que ha succeït durant les últimes setze hores. Malgrat tot, deixar testimoni del que ha passat sobretot amb totes les emocions que la jornada ha desfermat, és el millor favor que li podem fer a les generacions que vindran, que sentiran molt a parlar d’aquell 20 de setembre de 2017. No l’hauran viscut, així que mai es podran fer a la idea de què ha representat el dia d’avui. Els haurem d’ajudar, i deixant empremta en calent pot ser una bona manera.
La democràcia ha mort a l’Estat espanyol avui. Espanya ha perdut bona part de Catalunya després de recórrer a l’eina de sempre: la Guàrdia Civil. A les 8 del matí la Benemérita engegava una macrooperació policial contra diverses seus del govern de Catalunya a Barcelona per liquidar el referèndum. La notícia saltava amb l’entrada d’agents al departament d’Economia. Després han estat el departament d’Afers Socials, el de Governació, el d’Exteriors i una pila d’empreses públiques, com ara el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. El degoteig d’escorcolls s’anava succeint fins que el TSJC ha informat que s’ha entrat a 41 edificis per fulminar l’1 d’octubre.
Paral·lelament, però, saltava la notícia potser més greu: la Guàrdia Civil estava detenint alts càrrecs de la Generalitat en relació amb els escorcolls. El que s’ha conegut primer és el de Josep Maria Jové, el secretari general d’Economia i Vicepresidència. Però el total és, a hores d’ara, de 12 alts càrrecs del Govern i dos persones vinculades a naus que haurien emmagatzemat material electoral. Hi ha gent que dormirà al calabós aquesta nit.
La magnitud del cop policial i judicial a la Generalitat de Catalunya ja era absolutament evident a les nou del matí. El Govern del país estava sent intervingut. És per això que a aquella hora la gent s’ha començat a apropar davant la seu del departament d’Economia, a la Rambla de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, havia fet una crida a quarts de nou amb un “ha arribat el moment”, però la mobilització es pot dir que ha estat la més improvisada de totes les marxes independentistes des de 2012. I la més duradora.
Al límit de la mitjanit encara hi ha centenars de persones que ocupen les immediateses de la conselleria d’Economia, però ha estat una constant durant tot el dia. La manifestació s’ha anat fent cada vegada més grossa a mesura que han anat passant les hores, en lloc de fer-se més petita. Al vespre, la imatge era espectacular: la Rambla de Catalunya plena en el seu tram més proper a la conselleria, la travessia de Gran Via amb Rambla Catalunya també absolutament plena, i gent per tot arreu en les travessies més properes. Milers i milers de manifestants 12 hores després que tot comencés.
La circulació s’ha tallat a primera hora del matí, i al final d’aquest 20S encara està tallada. Els únics dubtes a tocar de les 12 de la nit, setze hores després de l’inici de l’operació, és saber si els agents de la Guàrdia Civil que continuen dins del departament d’Oriol Junqueras podran sortir en tota la nit després del bloqueig que ha ocasionat la marxa, i si al final la marxa resistirà la nit. En qualsevol cas, i en calent, tot apunta que això només és l’inici, que el xoc de trens comença ara, i que la gent sap que ha de jugar un paper molt important.
Allò de la mobilització permanent comença ara i aquí, i la gent s’ho està creient. Fins l’1 d’octubre és possible que les marxes no s’aturin. I després? És impossible saber-ho a hores d’ara. El referèndum està tocat de mort, ja que no només s’han intervingut nombrosos edificis de la Generalitat, sinó que el ministeri d’Hisenda ha informat d’una intervenció total dels comptes del Govern.
I per si la macrooperació es quedava curta, la Guàrdia Civil també ha entrat a una impremta de Bigues i Riells i ha intervingut 10 milions de paperetes pel referèndum. Es votarà l’1 d’octubre? Cada vegada sembla menys viable. Malgrat tot, Carles Puigdemont s’ha refermat en la votació en una declaració solemne i impactant. Tot i això, ho ha fet amb la boca petita. Ara bé, sí que ha dit que l’Estat havia creuat la línia vermella que el separava del totalitarisme. Mentrestant, Rajoy ha demanat una rectificació catalana per “evitar mals majors” en una nova amenaça”. ERC, PDeCAT i Unidos Podemos han abandonat el ple del Congrés en senyal de protesta.
Potser no hi ha referèndum, potser és un nou 9N, potser l’Estat s’apunta una victòria parcial en aquest sentit. Però ja està perdent per tres fronts diferents: tot i que la UE continua invisible, alguns grans diaris europeus ja s’estan fent ressò de la repressió i no comprant l’argument de “l’estat de dret està actuant” que diu el PP. En segon lloc, és impensable que si es barra el pas a l’1 d’octubre el procés acabarà i es passarà pàgina. Més aviat al contrari: qui descarta que l’independentisme no s’estigui disparant per moments? Qui vol viure en un Estat que dóna una autonomia tan falsa com l’espanyol? Qui vol formar part d’un Estat que envaeix un dels seus territoris amb Guàrdies Civils i que fins i tot porta tres vaixells a les costes catalanes suposadament perquè els vaixells hi dormin?
Finalment, el tercer motiu que fa perdre la batalla a l’Estat és que el poble de Catalunya s’està unint més que mai. Enrere queden les batalles intestines dins l’independentisme. Fins i tot enrere queden els dubtes dels comuns i Podem, que han sortit de manera contundent a defensar el govern català. Les entitats que teixeixen el país també han fet un pas endavant per rebutjar els escorcolls, com ara el Barça, les universitats o els sindicats. I enrere queda la gent que només surt a la manifestació de l’11 de setembre durant dos hores i no s’aixeca del sofà fins l’any següent. Els càntics d’aquesta nit són clars: “Votarem!”, “Independència”, “Passi-ho bé i moltes gràcies”, “On estan les urnes?” o bé “Els carrers seran sempre nostres”.
L'ambient de revolució es palpava durant la nit d'aquest 20 de setembre a la manifestació. La cridòria, la multitud, l'alegria, la protesta, la intensitat… L'ambient diferia dels diversos 11-S, i s'apropaven als d'una revolució, signifiqui el que signifiqui. Això no era un 11 de setembre, era quelcom molt diferent. Estem en una nova fase. Quelcom s'ha acabat de trencar entre Catalunya i Espanya.
“Els carrers seran sempre nostres”. Aquesta és la tomba de Mariano Rajoy, que mai podrà convèncer els carrers de Catalunya, el poble de Catalunya. L’Estat mai no ho ha pogut fer, però ha aguantat la situació durant dècades, o segles, per la superioritat que donava usar les armes indiscriminadament. Amb aquest recurs no tan disponible el 2017, qui voldrà estar 40 anys més a Espanya tenint en compte que la situació s’ha forçat fins al punt on es volia? Ha arribat el moment.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
