Els pressupostos de 2014 ja tenen forma. El govern de la Generalitat de Catalunya afirma que el 2014 no hi haurà retallades extra -cosa que implica l'estabilització dels ajustos, no el seu final-, i que els diners que es necessiten per fer front a l'any es trauran d'un augment d'ingressos. Més impostos i sobretot la venda de patrimoni públic han de fer sobreviure -res més enllà- a un país que fa anys que està al límit. El panorama és del tot nefast, i per això alguns demanen la independència. D'altres diuen que el fervor separatista rau precisament en aquesta crisi transitòria que en qualsevol moment desapareixerà. El perill, però, és que la crisi -o com a mínim la manca de creixement econòmic- s'enquisti.
Els números són ben clars: el 2007, la inversió del sector públic era de 4.500 milions d'euros. L'any vinent serà només de 1.500 milions. Per sectors, fa sis anys la Generalitat invertia 560 milions en educació, 250 en salut i gairebé 1.200 en transport. El 2014, la inversió serà de 130 milions en educació, 200 en salut i menys de 600 en transport. L'estancament està garantit durant una generació mentre es mantingui l'escassa inversió en educació. Quan els números comencin a ser verds en comparació amb els anys anteriors, ningú podrà dir que tot tornarà a la normalitat: la generació que ara és a les aules es ressentirà de les mancances d'avui.
A més, la Generalitat arriba als 2.000 milions d'euros que ha de pagar el 2014 en concepte d'interessos. Una partida que, amb una importància com el 2014, s'arrossegarà durant dècades. El deute públic s'enfilarà als quasi 60.000 milions, 45.000 més que el 2007 La crisi deixarà cicatriu, ara només es pot aconseguir que sigui com més petita millor. El pretext contra la independència que la crisi és temporal, que la tendència s'invertirà i que el creixement serà similar al de la primera dècada de segle en pocs anys no pot ser vàlid. Els propers anys, i fins i tot dècades, la gestió serà crucial: la marea que ha arrossegat Espanya i Catalunya a la crisi no té per què dur-les al creixement. Catalunya no ha d'esperar a la tendència general si vol sortir de la crisi, ha d'actuar amb urgència.
Qui sí que ha actuat amb celeritat ha estat aquest dimarts la Generalitat Valenciana, que ha decidit tancar Radiotelevisió Valenciana. El Canal 9 haurà de deixar d'emetre després de 24 anys que han portat, juntament amb Tv3, la llengua catalana a les llars del país. Ara sense cap de les dues cadenes públiques -de moment-, el català rep una altra punyalada que farà retrocedir el seu ús en un altre àmbit, a banda ja de l'educació. La llengua té un futur negre a València; una futura possible desaparició portarà el País Valencià a desaparèixer com a tal. I el món, amb un país menys, serà un lloc menys ric. I aquest especulació amb el futur del valencià no és una exageració: la quantitat de llengües que han mort en els últims segles és incomptable.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
