Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La porta de l’autodeterminació, oberta des de fa 95 anys

|

- Publicitat -

Si dissabte recordàvem l'aniversari d'una de les fites més trascendents de la història del segle XX, la caiguda del mur de Berlín, l'11 de novembre és sinònim d'Armistici. La conversa entre Ferdinand Foch i Paul von Hindemburg a un mític vagó al Bosc de Compiègne va ser el punt i final de la Primera Guerra Mundial. Alemanya abandonava la guerra seguint les catorze directrius, els Catorze Punts, del president dels Estats Units Woodrow Wilson. Una de les idees força del dirigent nord-americà va ser el de garantir el dret a l'autodeterminació de les nacions europees oprimides pels vells imperis que estaven a punt d'esclatar. Algunes es van veure beneficiades i d'altres haurien d'esperar dècades.

La Segona Guerra Mundial va tornar a despertar la qüestió, i els aliats van haver de tornar a posar sobre la taula la qüestió de l'autodeterminació. La conferència de Terranova de l'any 1941 va assegurar el compromís dels antifeixistes per l'autodeterminació. L'acord es va rubricar amb la signatura de la carta fundacional de les Nacions Unides el 1945: “[l'objectiu de la carta és] desenvolupar relacions amistoses entre les nacions basades en el respecte pel principi d'igualtat de drets i de l'autodeterminació dels pobles, i prendre les mesures oportunes per enfortir la pau universal”. Durant els anys 50 i 60 el concepte es relaciona amb la descolonització de territoris per part d'unes metròpolis ja caduques, però a data de 2013 ningú ha retirat l'autodeterminació dels objectius de la ONU.

Publicitat

El problema de tot plegat? El concepte de nació és molt confús, així com el d'autodeterminació. Ningú s'ha molestat a legislar i a delimitar. Tampoc és fàcil. És per això que el Kosovo encara no té un reconeixement unànim. I per això Espanya encara pot negar un referèndum a Catalunya per decidir si vol ser sobirana sense, de moment, afrontar cap perill de càstigs de la comunitat internacional. El regne dels Borbons sempre s'ha assegurat que en cap legislació Catalunya consti com una nació. Què hagués passat si Espanya hagués entrat a la Primera o a Segona Guerra Mundial? I si Woodrow Wilson fos president dels EUA a l'actualitat? Ni més ni menys que 95 anys després, el debat és més viu que mai.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut