Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Aquella promesa de ZP

|

- Publicitat -

Com si fos ahir. Un record molt fresc. Massa fresc. Una ferida encara oberta. Poques vegades una frase fa tanta fortuna com l'Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya. Just deu anys després de la promesa tan famosa com incomplerta de José Luis Rodríguez Zapatero, Catalunya encara està convalescent del trauma de l'Estatut, que va començar un dia de novembre al Palau Sant Jordi.

Unes 20.000 persones eren testimonis de la dialèctica d'un jove candidat a la Moncloa que se la jugava contra Mariano Rajoy 4 mesos després. Era el final de la campanya del PSC de Maragall per les eleccions catalanes. Lluny del candidat del PP en les enquestes, ZP no tenia res a perdre i el discurs de l'Espanya plural -tan contundent com buit de contingut- aixecava de la cadira el públic del Sant Jordi. En un míting on fins i tot el futur president de l'Estat va recitar un vers de Miquel Martí i Pol, Zapatero afirmava que el cap de llista del PSC era el primer pas per un canvi a Espanya cap a l'estat plural, i per “evitar que els enchufados Mas i Rajoy” es fessin amb el poder. “El canvi és una garantia que Catalunya aconseguirà per fi la plenitud democràtica”, va dir aquell dia Maragall. 

Publicitat

Deu anys després, i amb els dos enchufados al poder, es demostra que els antics líders del PSOE i el PSC van ser premonitoris. El canvi a Espanya es pot produir, s'està produint, ja que la monarquia cada vegada fa més aigües i l'estat s'esquerda pel nord-est. A més, hi ha una majoria de ciutadans catalans que defensen que el país assoleixi la plenitud democràtica, així que el desig de Maragall està més a prop que mai de complir-se. I en el fons, potser no per mèrit de Mas i Rajoy, sinó per la valentia del líder del primer tripartit, que va trencar una dinàmica massa viciada entre el govern català i espanyol, i per la mentida de Zapatero. Ja el febrer de 2004 ho negava: “No es cierto que yo dijera que lo que aprobara el parlamento de Catalunya, sin más, lo voy a ratificar”. La bola s'anava fent gran any rere any, i la frase que aquest dimecres fa deu anys cada vegada s'interioritzava més. I la ràbia. I la impotència. I la ira. I el sentiment independentista.

La frase que pot fer fortuna just deu anys després és la que ha pronunciat Oriol Junqueras: “Atès que nosaltres hem demostrat que podem posar dos milions de persones a les carreteres, algú creu que no som capaços d'aturar l'economia catalana durant una setmana? I si ho fem, quin impacte tindrà sobre el PIB espanyol? I quina opinió en tindran els creditors del deute? I què passa amb la prima de risc?”

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut