S’imaginen el següent escenari?
Votació parlamentària per demanar a l’Estat la transferència de poders via article 150.2 per convocar un referèndum d’autodeterminació.
Resultat:
SÍ: CiU (50) + ERC (21) + ICV (13) + CUP (3) = 87
NO: PP (19) + PSC (15) + C’s (9) = 43
Abstenció: PSC (5) = 5
Tal i com apunten moltes de les enquestes que estan reflectint les inquietuds dels catalans, el Sí a la independència esdevindria majoritari, gairebé duplicant els vots contraris. El procés s’està desenvolupant de forma exemplarment pacífica i democràtica, acompanyat per unes xifres inapel·lables de mobilització ciutadana. Espanya ho sap, i per això està disposada a evitar que aquest referèndum es produeixi amb totes les eines que té al seu abast. Aquestes passen per la complicitat PP + PSOE + Tribunal Constitucional. De fet és la via clàssica –quan no s’ha fet ús directe de les armes- per destruir qualsevol aspiració que tingui res a veure amb la sobirania catalana.
El procés però, ha situat en una cruïlla els partits tradicionalment tebis o contraris a la qüestió. És el moment de prendre posicions. Avui coneixíem les reflexions de Raül Romeva, l’encara eurodiputat netament independentista d’ICV al voltant de la qüestió, el qual i de forma suau aporta indicis del conflicte ideològic soterrat que ara mateix es viu en el sí de la coalició ICV-EUiA. Ja no només entre els dos socis, sinó entre els sectors interns propis de cadascun d’aquests. En el cas de CiU, aquesta ha estat menys polida en les formes i en l’exteriorització del conflicte intern, i la conseqüència és la davallada electoral que les enquestes agreugen.
De tots però, el PSC és qui té el problema més gros. L’amenaça de tornar-se a trobar en una votació decisiva, diríem que una de les més importants que haurà pres el Parlament de Catalunya en la seva història, amb cinc diputats votant diferent altra vegada que la resta del Grup Parlamentari, saltant-se les directrius del PSOE, ha fet saltar totes les alarmes. Per això Navarro ha convocat un Consell Nacional extraordinari per mirar de posar pressió sobre els sectors catalanistes i crítics del PSC, i tractar de passar-los la patata calenta (i les culpes). Després de la multitud de baixes que han anat minvant la formació de pluralisme, la gent que queda cada vegada està més propera a l’espanyolisme pur. És la tria i les conseqüències de la tria dels homes de Navarro.
Si malgrat la força de l’aparell els diputats díscols es mantenen ferms en la defensa de Catalunya, la formació es pot esberlar definitivament. Els cinc diputats que ja es van abstenir fa uns mesos, podrien abandonar el partit i constituïr-se com a grup mixt (on hi ha la CUP) o, una opció que no recomanem, abandonar el seu escó i fer córrer la llista. Si es produís la primera situació, potser estaríem assistint a la fi del PSC tal i com l’hem conegut fins ara. El fet és que ha arribat un moment en què la política comença a discórrer pels camins del valor i dels valors. La Història ens observa. Som en un moment en què exercir la responsabilitat de representar el poble al Parlament s’aproxima més a l’ideal de la transformació utòpica del món a través de la representació política. Una cosa que hauria de ser així per norma, i que per contra, només es dóna en moments excepcionals de la mateixa història dels pobles i les Nacions que han estat, son i volen seguir sent.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
