Tenim tanta por i a la vegada ho volem fer tant bé, que correm el perill de fer-ho malament. Està clar que amb un política excessivament directa, i proclamant la DUI als quatre vents tot just acabar la Diada del 2012, no haguéssim anat enlloc. Tant és així que el poble va fer fora del Parlament els partits que havien quedat ancorats en aquest únic punt. Malgrat això, quan el president i CiU es va involucrar en el procés, després del cop de porta al “pacte fiscal”, tots ja teníem al cap que el pas final probablement serà aquest.
D’aleshores ençà hem iniciat la travessa de la jungla, un camí llarg i ple d’esbarzers, una via que estem travessant de forma impecable i amb vocació transversal. L’ANC, l’associació que ha sacsejat el país, i que s’ha mantingut ferma a les pressions, ja s’ha cobrat diverses víctimes: el govern CiU-PP (2010-2012), ha destapat la capsa dels trons a la coalició CDC-UDC, i ha provocat un sisme al PSC que en els propers dies podria acabar amb la integritat d’aquest partit.
Així i tot, no som prou clars. El president Mas ha volgut cuidar tant les formes que s’ha oblidat de pronunciar sovint la paraula independència. Tapant aquest mot amb un munt d’eufemismes ha aconseguit –o almenys ell ho pensa així-, no molestar excessivament a UDC, PSC i ICV. O sigui, que no es despengessin massa aviat del carro. Aquest és el gran defecte i la gran virtut d’un president que ha de gestionar una realitat parlamentària tant complexa. La caverna ha denunciat repetidament que això del “dret a decidir” és una estafa per amagar la independència. Potser podríem fins i tot compartir determinades afirmacions de les que fan.
Però estem a les portes de la convocatòria oficial d’un referèndum d’autodeterminació. Oficialment serà una consulta per l’Estat propi o com li vulguin dir, però Artur Mas hauria de posar clarament com va fer Alex Salmond, rumb cap a l’objectiu d’una manera més clara. La paraula “independència” hauria de deixar de ser un tabú, i no ens val l’excusa de la interdependència europea, ni la del president prudent. Volem un Estat com té França, Dinamarca, Noruega, Colòmbia o Austràlia entre tants d’altres. D’això se’n diu Independència.
No pot ser que a escassament un mes de la convocatòria, els ciutadans encara haguem d’estar interpretant les paraules encriptades del president. Mas diu ara que vol una pregunta “clara i inclusiva”. Què vol dir “inclusiva”? Es refereix a la inclusivitat dels dos milions de persones de la Via Catalana, o encara està pensant en seduir la delegació catalana del PSOE, que des d’Andalusia i Madrid s’ha anat mostrant contrària? Cal fer-nos patir així?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
