Més enllà de l'eclosió del procés independentista arran de la sentència del Tribunal Constitucional, hi ha un factor que ens donarà la força suficient davant el món per encarar la victòria definitiva i que Espanya no pot aturar de cap manera. Ni tant sols amb el propi TC.
Parlem de la convocatòria del referèndum per la independència que es produirà si no passa res i impera el seny, d'aquí a unes setmanes. Passada la votació del 4 de desembre en què es demanarà la cessió de poders a l'Estat per convocar el referèndum, causant un primer tsunami a l'Estat, dies després es produirà la imatge del president Mas convocant els catalans a consulta. Espanya ja ha dit que quan es produeixi aquesta situació, que han estat intentant evitar des de la signatura del pacte CiU-ERC, recorreran al TC i santes pasques.
Però ja serà massa tard. Prohibeixin finalment la consulta o no, la notícia serà portada a tots els diaris europeus i de mig món, que fa temps que segueixen el procés sobiranista. Arribarà doncs, el moment en què Europa haurà d'abandonar també la seva posició d'insípida neutralitat. A partir d'aquí, Catalunya ja haurà carregat el darrer argument al sarró.
La batalla però, es disputatà aquest desembre. Despenjat el PSC per indicació del PSOE, que avui es mostrava molt cofoi de la decisió dels socialistes catalans, caldrà consensuar la pregunta i la data superant els dos darrers esculls: UDC-Duran i ICV-EUiA. Precisament avui EUiA proposava “República Catalana sí o no”? Com a pregunta sobre la taula. Tothom sap que EUiA tampoc està per la independència, es per això que cal advertir-los de la imprudència de frivolitzar amb aquest concepte, que misteriosament obliden reivindicar quan arriba cada 14 d'abril.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
