Avui dimecres TV3 obria el telenotícies vespre llençant-nos als lleons. L’emissora pública ha obert portada amb l’amenaça completa de Mariano Rajoy, i tot just un parell de minuts després ha repetit el mateix tall en la primera notícia de l’informatiu. Tot un avís. Rajoy estava acompanyat del seu homòleg francès François Hollande, que ha titllat Catalunya de “regió espanyola”, una imatge molt potent que manté vigent l’aliança que ens va arrasar el 1714. Presentaven la línia de TGV Barcelona-París com una gran fita, malgrat que arriba amb 25 anys de retard. A Madrid treuen pit aquesta setmana després de veure com l’estratègia de la passivitat –de cara a la galeria només-, funciona a l’espera de que ens barallem entre nosaltres.
Certament, el procés català tot just entra en els dies més difícils dels que s’han viscut fins ara. Esquerra Republicana ha tret finalment tots els cavalls de la quadra -una expressió manllevada del periodista Sebastià Roca, pronunciada l’any del mundial de Kimi Räikkonën-, i ha fet públiques i notòries les desavinences, les traves, i “la pinça” que com tots sospitàvem feia dies, estan fent ICV i UDC per aigualir la consulta. CDC, que feia un parell de setmanes deia que simpatitzava amb el mot “independència” i ens feia ser optimistes -malgrat no utilitzar-lo mai en els seus discursos-, ara ha pres una posició menys protagonista i més prudent.
L’acord que semblava estar lligat sobre la via per demanar la consulta, finalment es debatrà conjuntament amb la data i la pregunta. ICV no té pressa per presentar la proposta al Congreso, i inicialment es decantava per presentar una proposició de llei –de tràmit més llarg-, mentre el país segueix desfent-se a les mans. Com a darrera mesura de pressió, ERC s’ha vist obligada a recórrer al mercadeig polític: si no hi ha procés, no hi ha pressupostos. La mateixa frase en sentit contrari és la que van utilitzar els dirigents de CiU a l’hora de fer pressió a principis d’any perquè ERC votés els pressupostos de 2013. Però malgrat l’ascens d’ERC a les enquestes, la suma actual d’escons fa dependre la decisió de la pregunta o bé d’UDC o bé d’ICV.
La llavor de la discòrdia entre els grups que defensen el dret a l’autodeterminació català, els que defensen el dret a l’autodeterminació de tots els pobles menys el català, i els que defensen l’anomenada tercera via ja ha estat sembrada. I Madrid ja es frega les mans per recollir-ne els fruïts. El president Mas, des de la Índia invoca la calma, la serenor i la discreció en les negociacions. Però el que està clar és que d’una manera o altra els catalans hem de fer que aquests que no tenen clara la importància històrica d’aquest moment per al nostre país, sentin l’alè del poble rere el clatell. No podem quedar-nos de braços plegats mentre ens tornen a robar la llibertat davant dels nassos. Si el front consultiu no està a l’alçada del moment, i de les aspiracions independentistes del poble quan totes les enquestes hi son favorables; el procés tindrà els dies comptats, i els ciutadans ocuparem el carrer.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
