El 100% de partits que van obtenir representació a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any passat duien al programa mesures per la regeneració democràtica o la regeneració política. Institucions properes a la ciutadania, governs cohesionats, transparència, racionalització en la despesa, llei electoral, mesures per lluitar contra l'abstenció i d'altres estaven en boca de tothom. Després d'un any, les prioritats per tothom són unes altres. És evident que són unes altres, tenint en compte la crisi que arrosseguem.
Només la llei de consultes -encara no aprovada- es podria incloure com a iniciativa regeneradora, però en el fons l'objectiu és el de dotar-se d'un argument més per celebrar el famós referèndum. Si el procés sobiranista estigués adormit, potser ningú s'estaria plantejant aprovar una legislació d'aquest tipus. Ara bé, el fet que ERC proposi Josep Maria Terricabras com a candidat a les eleccions europees ja va més en la línia d'allò que vol l'electorat.
No ser polític com a professió, haver destinat una vida a conèixer i a transmetre el coneixement, tenir una fama reconeguda en l'especialitat corresponent, no haver ocupat mai un càrrec públic, així doncs mai haver cobrat ni un cèntim per exercir com a polític, no necessitar els diners que percebrà si és escollit eurodiputat, tenir 67 anys i no tenir la necessitat d'involucrar-se en política i moltes d'altres raons ja són una intuïció que la idea de l'equip de Junqueras els pot sortir bé. Enrere queden els eurodiputats que necessiten arrodonir la carrera per assegurar-se una bona jubilació o bé que s'han desgastat massa joves i resisteixen a ser cadàvers polítics. Juan Fernando López Aguilar era el candidat del PSOE el 2009, mentre que Jaime Mayor Oreja ho era en les files populars. Pilar del Castillo; Santiago Fisas; la filla de Manuel Fraga, Carmen; Raimon Obiols; o Alejo Vidal-Quadras també van ser escollits fa 4 anys i de professió són, sens dubte, 'polítics'.
Encara es desconeixen els candidats de les altres formacions catalanes, que en alguns casos segur que evitaran presentar algú els mèrits del qual es mesurin per com de dalt ha arribat en l'organigrama dels càrrecs públics municipals o nacionals. Tanmateix, ERC torna a apostar pel model que va començar amb Junqueras i va continuar amb Alfred Bosch, intel·lectuals que no necessitaven la política per viure. Junqueras, Bosch o Terricabras són part de l'elit intel·lectual del país, i no de l'elit política, així que potser no són 'el govern dels millors', però s'hi apropen més que un polític de professió qualsevol.
Ara bé, a ningú se li escapa que fugint d'una aliança amb CDC o d'altres forces, ERC sortirà molt reforçada i tindrà més excuses per treure pit en la política catalana. En unes gairebé inevitables eleccions decisives i/o plebiscitàries no molt llunyanes, però, s'haurà de veure si l'interès comú prevaldrà o bé l'ambició de ser primera força en solitari els arrossegarà a un possible error imperdonable.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
