No és una frase que hagués pronunciat cap català del segle XIX o XX en un dels múltiples bombardeigs patits a casa nostra. És una frase que m’ha cridat l’atenció de la pel·lícula de gènere bèl·lic “Els herois de Kelly” que ha emès aquesta tarda TV3.
Traient la càrrega bèl·lica, l’afirmació la podríem assumir avui mateix també. Darrerament però, Espanya s’ha preocupat en explicar-nos –pel nostre bé, és clar- els mals de la independència, i les conseqüències d’abandonar el sistema solar. Ho han de fer així, en negatiu, perquè no hi ha cap argument en positiu per defensar la nostra continuïtat i viabilitat dins aquesta amable Espanya, doncs el preu de pertànyer a l’Estat espanyol a data d’avui encara és pitjor per a nosaltres.
El PSOE, en un acte a Catalunya, ha culminat una setmana de lluita federalista. Ells diuen haver trobat la fórmula per defensar positivament la continuïtat catalana a l’Estat. El federalisme doncs, és la clàssica giragonsa per arribar al punt d’inici, donant la sensació que s’ha emulat la revolució francesa. És l’única manera d’intentar que els catalans creuem que seguir a Espanya és guai. Però més enllà de l’amor de Pere Navarro a la Constitució, l’absència permanent de concreció fa tuf a spanish picaresca. La de sempre.
Així que no ens queda cap altra sortida raonable i digna que optar per la independència. A Catalunya, la suma de tants i tants maleficis i despropòsits rebuts a diari ens ha fet veure que potser fora del sistema solar s’està molt més tranquil que a Espanya. Com a mínim serem pròspers, i respectats. El Partit Liberal Europeu ha fet saber avui que inclourà la proposta de CiU de defensar el dret a decidir al seu programa. Ah!
Avui el directe!cat també obria portada afirmant que el sector Joan Herrera d’ICV comença a obrir-se a una pregunta binària sobre la independència, després de les pressions internes i externes. ERC i CUP no afluixen, mentre que CDC comença a emetre missatges en el sentit de fixar una data absolutament compromesa i gens orientativa. Si el resultat final és el que hauria de ser, d’aquí a final de mes, aleshores sí que ens podrem convèncer de què el procés tira endavant amb un objectiu clar i concret.
El principal escull serà l’acompliment dels terminis. El Diari ARA també especulava avui amb un possible ajornament de la consulta si Espanya no hi dóna suport. Bé, entenem que el govern no haurà estat tan il·lús de treballar només amb l’escenari d’una autorització i posterior col·laboració espanyola. Precisament l’escenari menys raonable sobre el qual treballar. Així que no podem admetre cap excusa de caire tècnic o polític que intenti justificar un ajornament de la data totalment inadequat i impopular.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
