Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024

Esquerra: l’estratègia sublim d’una ment meravellosa (II)

|

- Publicitat -

[Aquest article forma part de la saga de breus anàlisis post acord consulta. Podeu consultar la resta clicant aquí]

ERC. La intensa pressió que han fet els republicans –conjuntament amb la CUP, ANC i la ciutadania-, ha donat els seus fruits. La segona qüestió del referèndum pregunta directament per la independència amb resposta binària, tal i com es demanava. No és la situació ideal perquè no té la claredat de la pregunta única, però per primer cop es preguntarà per la independència. ERC ha endurit el seu discurs en els darrers dies i, fins i tot, ha amenaçat amb no aprovar els pressupostos. Aquesta amenaça, ratllant gairebé el xantatge polític, s’ha vist necessària per fer adonar a CiU de què si UDC o ICV es despenjaven s’acabava el procés, però si ERC ho feia, també.

Publicitat

La pel·lícula ha acabat bé, i ara s’obren diversos fronts per a la formació que encapçala Junqueras. D’una banda, el compliment de la promesa de l’entrada a govern en àrees que siguin claus per a la consulta, de l’altra, la gestió de la candidatura a les europees amb el cap de llista, Terricabras, ja triat. En referència a la primera, cal dir que l’acord dels pressupostos es produirà previsiblement abans i, per tant, això pot contribuir a alleugerir el desgast d’ERC un cop a dins. Sobre els pressupostos, ja hem indicat que ERC pressionarà, com ja ha dit anteriorment, per a què aquests siguin els darrers de la Catalunya autonòmica. Així que no serà soci possible per a uns pressupostos 2015 com a quartada per a aquells als qui li puguin tremolar les cames al darrer moment.

Sobre les plebiscitàries i/o la convocatòria sense el permís de l’Estat del referèndum, el paper dels republicans serà clau a l’hora de decantar o trencar un govern del qual potser n’estaran formant part. Tot apunta però, a que el govern convocarà la consulta encara que el TC la tombi, i s’especula amb una convocatòria oficial entre la Diada i la Mercè. Aquesta tardança en oficialitzar la crida pot esdevenir productiva perquè si la situació Catalunya-Espanya ha arribat a la màxima tensió, potser el president acorda amb la resta de forces estalviar-se la primera qüestió. Seria absurd fer la primera pregunta si tots els partits defensen el SÍ+SÍ. Més enllà d’aquestes hipòtesis remotes, en qualsevol dels casos, ERC segueix presentant-se com l’opció independentista més sòlida i aglutinadora, en cas de nous comicis. La gestió d’aquesta evidència, segons les enquestes en relació a l’estratègia de coalicions electorals properes, esdevindrà segurament el principal dels reptes d’ERC durant els propers mesos, més enllà de la defensar de la consulta i la campanya pel #SÍSÍ.

De moment, la gestió de l'èxit de l'acord per la data i la pregunta ja ha començat. L'auditori del Fòrum ha vist com 4.000 persones l'omplien -i ocupaven part d'una sala annexa- per assistir a un acte d'Esquerra que ha continuat la política encertada de mostrar un partit obert a independents i a la ciutadania en general. Terricabras, Santiago Vidal, Ada Parellada, Peyu, Empar Moliner, Mainat, Màrius Serra i Puigcorbé han estat els teloners del president d'Esquerra. Un acte originalment programat per pressionar Mas al voltant d'un acord que inclogués independència, s'ha convertit en més que un míting.

A Oriol Junqueras, en l'acte més multitudinari des que és president del partit, l'ha envaït l'emoció; li ha tremolat la veu recordant les generacions passades i futures i destacant l'oportunitat única que se li planteja a Catalunya. Insòlitament en un polític, ha fet gala de la seva educació religiosa parlant d'amor entre persones, ha qualificat de companys els altres partits del bloc del dret a decidir i ha reconegut que la pregunta acordada és millor que la proposada pels republicans. Junqueras -avui ho ha demostrat per enèsima vegada- té un cervell privilegiat. És diferent a la resta. ERC va tenir la sort infinita de confiar en ell quan eren residuals al Parlament. L'historiador sembla l'escollit per la història per fer quelcom gran. Haurem d'esperar per saber el què.

Article escrit per Oriol Jordan
Apunt sobre l'acte de Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de  l'inici al bloc Oriols

 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut