[Aquest article forma part de la saga de breus anàlisis post acord consulta. Podeu consultar la resta clicant aquí]
ICV-EUiA. Iniciativa salva els mobles en la negociació, en el sentit més purament ideològic. De fet, l’estranya aliança –podríem arribar a qualificar-la d’antinatural- que ha teixit amb UDC, els situava en una posició de força en les negociacions polítiques davant el bloc de pressió ERC-CUP i, per extensió, el poble en general que era qui va sortir al carrer a defensar la Independència. No hi ha ningú que s’hagi manifestat per votar el contingut de la primera pregunta. Per això la #preguntanormal és la segona. Per a ICV-EUiA doncs, aconseguir seguir al bloc favorable a la consulta, sense tenir una posició clara sobre la l’autodeterminació catalana –com sí la tenen quan s’han hagut de referir a d’altres minories mundials-, era tot un repte, i se n’han sortit prou bé.
El poble perdona davant la magnitud de la força de la unitat, però no oblidarà si el plantejament de la doble pregunta acaba essent un obstacle insalvable per la independència. En qualsevol dels casos però, ICV-EUiA sempre ha defensat amb més claredat que no pas el PSC el federalisme, i per això la cúpula no va participar a la Via Catalana. Era legítim que malgrat l’obvietat del clam, i que el propi federalisme estava representat en el “no” a la qüestió sobre la independència, seguissin defensant els seus postulats polítics. Així, alguns –el PSC se n’ha desmarcat- dels defensors de la tercera via han aprofitat hàbilment la feina que ha fet l’independentisme per arribar fins aquí, fer la pinça al darrer moment, i en nom del consens aconseguir un acord que el poble ha situat per sobre de totes aquestes diferències.
Iniciativa ara podrà intentar recuperar vots de l’erosió permanent del PSC. L’auto descartament dels socialistes just quan s’ha pactat la pregunta que ells desitjaven, fa que ara sigui ICV-EUiA principalment qui pugui agafar la bandera de la defensa real del federalisme. De fet, en l’especial consulta de TV3 la mateixa nit de l’acord, ja vam veure algunes mostres d’això; Camats deixava en evidència la postura aïllacionista del PSC i lluïa el mèrit de ser els únics defensors de la postura federalista real, i haver aconseguit incloure el postulat a la pregunta al mateix temps. Com comentàvem a l’inici però, el repte d’ICV passa per definir-se d’una vegada per un camí o l’altre. Els votants ara mateix estan dividits -amb un lleuger decantament cap a la independència-, i els diversos sectors pressionen per estirar cap a una banda o l’altra. Catalunya però, podria arribar a saltar el mur sense que la cúpula hereva del PSUC s’hagi arribat a definir. Herrera fia la divergència entre el #SÍSÍ o el #SÍNO, a la reacció que tingui l’estat. Es presenta feina pels ideòlegs del partit de cara al 2014. Per altra banda, Iniciativa aconsegueix un altre mèrit, en el sentit ja més estrictament electoralista, com és el de mantenir la llibertat de vot als pressupostos –al contrari d’ERC- i en d’altres tasques pures d’oposició, i seguir al vaixell consultista al mateix temps. De ben segur serà la principal via d’atac a ERC, malgrat saber que si ERC deixa de donar aquest suport al govern, aquest cau i, en conseqüència, el procés també. Fóra desitjable en aquest cas que CiU i ICV-EUiA miressin d’anar acostant posicions també en aquest terreny.
CUP. a l’espera de veure què dirà “l’assemblea”, mitjançant el farragós procés de posar-se d’acord per consensuar una postura a nivell local i després a nivell nacional; de moment, els tres diputats han estat a l’altura de les circumstàncies i s’han mantingut absolutament ferms –malgrat ser només tres diputats-, en la defensa de la demanda del poble al costat de l’ANC i ERC. La CUP ha mostrat una maduresa i una coherència de discurs, que pocs esperaven abans de la seva entrada al Parlament. El discurs suficientment diferenciat d’ERC i d’ICV els consolidarà de cara a uns propers comicis, al contrari del que va passar amb d’altres formacions caigudes en l’oblit. La CUP s’erigeix doncs, com la referència i de futur de l’esquerra alternativa real de Catalunya i dels Països Catalans, per sobre d’Iniciativa, en termes ideològics.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
