Són dos quarts de cinc de la tarda d'un dia qualsevol, en un barri qualsevol d'una ciutat dormitori qualsevol: les mares -i algun pare- van a recollir els nens de l'escola. En les converses entre mares i fills, ni rastre de llengua catalana. L'àrab, l'urdú, i potser el punjabi i el berber són les llengües predominants. El castellà també hi és, tot i que de manera minoritària. Jo em pregunto, mentre amb dificultats supero la gentada, què en pensen tots ells del procés sobiranista? En saben alguna cosa, el segueixen amb algun interès? Què votaran el 9 de novembre de l'any vinent? Hi haurà algú que pugui -o vulgui- votar? I els nens, que ja han nascut aquí, s'estan integrant a la societat encara que els pares provinguin d'una cultura diferent? Tindrem una societat prou cohesionada en una Catalunya independent quan els nens d'avui siguin els joves que tirin del carro demà?
Els pensaments desordenats em continuen assetjant mentre continuo el meu passeig quan sento que un nen pregunta a l'àvia: “Quién es Nelson Mandela?” L'àvia, amb clar accent andalús, li diu: “El presidente de África”. Què votarà aquesta senyora? Quin és el seu criteri per decidir el vot en l'hipotètic referèndum? Qui ha anat a explicar-li en positiu què és això de la independència de Catalunya amb un discurs adequat? Estem fent prou pedagogia útil? Quina és la formació dels qui votarien 'no' en una consulta? I dels que votarien 'sí – sí'? Tots els vots valen el mateix.
Una amiga txeca em comentava aquesta setmana que la classe política dirigent del país és lamentable, i repassava les sortides de to del president del país fins fa un any, Václav Klaus; la indignant poca presència i problemes amb l'alcohol del cap d'estat actual, Miloš Zeman; i la incompetència i pixada fora de test al voltant del funeral de Mandela de l'ara primer ministre, Jiří Rusnok. “Per què sempre voteu polítics idiotes i ignorants?”, li vaig preguntar. “Perquè el 60% de la població txeca és idiota i ignorant”, em responia. La por d'un resultat irresponsable i no a l'alçada per aconseguir un futur millor em va envair. La brúixola que ens guia el camí del futur és a mans de tots.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
