La llei que regula de nou l'avortament s'ha aprovat pel consell de ministres espanyol enmig d'una greu crisi econòmica i d'unes sospites de corrupció de cavall al partit governamental. Mentre la gent pateix els efectes de l'atur desmesurat a l'estat, el PP continua generant temes controvertits que no tenen, ni de lluny, suport ciutadà generalitzat. Sí, és molt senzill fer el discurs demagog dels partits que neguen el dret a decidir català, i excusar-se en la crisi per rebutjar la nova legislació. Ara bé, en aquest cas, ni cadenes humanes, ni manifestacions majoritàries, ni enquestes o moviments de la societat civil són favorables a fer un retrocés social de 30 anys.
La insensible llei impulsada per Gallardón, que només acceptarà l'avortament en cas de violació o malformacions greus, obligarà a crear una llista esfereïdora de què es considera greu, donarà per segur que una dona està preparada per fer-se càrrec tant psicològicament com econòmica- d'una criatura discapacitada. Un metge decidirà per elles, i en el cas de les noies de 16 i 17 anys a banda del col·legiat, els pares hi hauran de dir la seva. Les dones, doncs, veuen reduït gairebé del tot el dret a decidir si volen ser mares.
Un altre dret a decidir coartat. Un altre més a la llista en el cas català. És difícil d'imaginar una Catalunya independent amb una legislació en matèria d'avortament tan restrictiva com la que està a punt d'aprovar Espanya, ja que la llei de Gallardón col·loca a l'estat a la cua de la Unió Europea, per darrere de l'Europa de l'est -exceptuant l'ultraconservador Polònia- i també lluny de les llibertats de l'Índia, la Xina, Rússia, Turquia, Kazahkstan o els Estats Units en aquesta matèria. Així doncs, es podria donar el supòsit -en una Catalunya sobirana- que les noies espanyoles agafin l'AVE direcció Catalunya per avortar en lloc de l'avió cap a Londres.
El conseller de sanitat, Boi Ruiz, ha posat en dubte que la llei s'apliqui a Catalunya, ja que el Parlament va votar una resolució el maig d'enguany en què s'instava a legislar sobre la matèria, encara que en teoria no seria competència catalana. La consellera Rigau va deixar clar fa mesos també que el Principat no acataria la llei d'educació de Wert. Els esforços per una hisenda catalana i les amenaces de posar-la en marxa amb l'objectiu que recapti tots els impostos de manera unilateral són, també, declaracions d'intenció, de confrontació, que fan més fàcil explicar per què bona part de la ciutadania catalana desitja l'estat propi. De moment són tot paraules. Tot a l'espera del 2014, que, per cert, està a menys de deu dies de néixer.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
