Catalunya comparteix la indiscutible tradició de la festivitat de Sant Esteve amb altres nacions europees, com ara Irlanda, Gal·les, Anglaterra, Croàcia, la República Txeca, Eslovàquia, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca o Suècia. A l'estat espanyol, les Illes Balears són l'únic territori que, com Catalunya, també escull any rere any el 26 de desembre com a festiu. Una de les poques decisions unilaterals que avui en dia no es discuteixen. Ara bé, pel fet de pertànyer a Espanya, al Principat són molts els dies no laborables obligatoris gens arrelats al país.
Tenint en compte que aquests dies es puguin substituir per d'altres, qui voldria tenir festa el 12 d'octubre o el 6 de desembre? I el 15 d'agost o el 8 de desembre? El simbolisme d'aquests dies no respon a la realitat, sinó que està vinculat o bé a Espanya o bé a la religió. En cas que Catalunya pogués prendre les pròpies decisions sense donar cap explicació, l'organització dels dies laborables i la conveniència d'assignar-los de manera eficient com es fa a d'altres territoris europeus seria a l'abast. Sant Jordi podria ser festiu sense fer caure cap altre dia arrelat com ara Sant Esteve, per exemple.
Aquest és un tema massa banal per fer decidir donar o no suport a la independència. Ara bé, tenint en compte la importància, de facto, dels gestos, els símbols, les banderes i himnes avui en dia -no només en el catalanisme, sinó també a la inquisidora delegació del govern espanyol a Barcelona- no és estrany posar sobre la taula el debat sobre els dies festius. Més que mai, el 2014 serà un any ple de gestos simbòlics a Catalunya i Espanya, que amb tota probabilitat seran els que faran causar més friccions.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
