Jo tampoc he patit en la meva família l’efecte Fernández Díaz, però l’altre dia sí que retrobava vells amics d’aquells que es veuen de tant en tant, i que han estat tradicionalment indiferents o poc propers a la causa catalana, malgrat la il·lusió que s’està desfermant a Catalunya en els darrers anys. Esgotats alguns temes, va sortir el tema. I no s’estranyessin pas perquè, en realitat, el procés no és una invenció de Mas, ni tan sols d’ERC; és un tema que genera debat al carrer perquè és el carrer qui l’ha generat.
És bo escoltar allò que defensa el quaranta i escaig per cent de la població que votaria “no” a la independència. Prenguin nota.
“Tal i com està la crisi, i el Mas diu que es gastarà 5 milions en organitzar la consulta”.
“TV3 no para de parlar de la consulta. Sembla que no hi hagi res més. Ens volen entretenir per no haver de parlar de la crisi”.
“Mas s’ha inventat tot això, per tapar la corrupció del seu partit”.
“Ens estan venent il·lusió, la gent es frustrarà perquè no ens deixaran fer la consulta. Ens trauran els tancs, què no ho veus?”.
Potser al final, un s'adona que el que està fent és anar contra el seu propi poble, i d'aquí el darrer argument per “quedar bé”:
“Eh, que si Catalunya és independent, estaria molt bé, però no cal, no ho necessitem!”
No em dedico a la política professional, tampoc soc economista, ni catedràtic de res. Així que no controlo totes les dades ni tots els arguments. De moment “només” he arribat a Màster en comunicació, després de llicenciar-me en Història, i això m’ha conduït com a sis milions de ciutadans de l’Estat espanyol més, a la cua de l’atur. Com veuen, soc un ciutadà normal frustrat més que creu que amb la independència podrem dotar-nos de les eines per llaurar-nos un futur millor i absolutament més just socialment que, poso per cas, la meva pròpia situació actual. I, amb això, ja tinc tots els arguments que em calen.
Així que em vaig veure immers en una conversa on les altres tres persones amb les que compartia taula, reproduïen arguments segurament llençats per intoxicar des d’informatius o tertúlies de canals espanyols. Pausadament, vaig anar desmuntant cadascuna d’aquestes afirmacions. No m’ha calgut ser cap erudit, doncs, per fer-ho. I això també està a l’abast de vostès. Crec que aquesta és la millor feina i el major sacrifici que els ciutadans normals podem i hem de fer durant aquest 2014 si volem guanyar la llibertat i acabar amb aquesta ignomínia d’Estat i de debat, per sempre més.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
