Ja tenim serial pel mes de gener. Tot i tenir l'acord per la data i la pregunta resolt -la qüestió més important en aquesta fase del procés-, el seguiment i la consolidació interna del pacte són bàsiques per tirar endavant. És per això que el debat sobre l'entrada d'Esquerra al govern català i la possible candidatura conjunta CiU – ERC a les eleccions europees estan sobre la taula i seran els temes que mouran polítics, periodistes i tertulians durant el primer mes de l'any. Ningú dubta que hi haurà acord sobre la via en què es demanarà la consulta a Madrid. Ara bé, les dues altres carpetes seran més delicades.
Lluís Corominas, de CDC, ha afirmat aquest diumenge que una candidatura de la societat civil avalada per CiU i ERC és més a prop. Sense saber la validesa que s'hi ha de donar, a priori és una bona notícia pels interessos dels partidaris del dret a decidir català. Ara bé, en cas que UDC no acceptés l'aliança, no només seria un daltabaix per la federació, que es presentaria per separat per primera vegada en 35 anys; seria, sobretot, un gest que no faria cap gràcia a Duran i Lleida. I ara que CDC, UDC i ERC caminen junts amb fragilitat, Duran podria tornar més combatiu que mai.
D'altra banda, la idea d'un govern de coalició entre convergents i republicans d'entrada faria avaçar de forma més sòlida el procés i donaria de portes enfora una unitat inigualable. No obstant això, un executiu amb una Unió Democràtica a contracor i escèptica amb tot allò que envolti els d'Oriol Junqueras també tindria els seus perills i trampes. ICV i la CUP reivindicarien amb més insistència que ara que les grans decisions es prenen a les seves esquenes. Amb una eventual impossibilitat de celebrar una consulta i una unitat presumiblement més fràgil, el camí de les plebiscitàries seria molt pelut. Una desbandada dels partits desmuntaria tot un projecte que ja fa anys que s'està construint. Ara bé, la ciutadania tindria l'última paraula.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
