La política dels Estats mediocres és gairebé sempre construïda amb de pedaços. És el cas, malauradament, de l’Estat que mantenim a desgrat. A cada esquinçada de pantalons, ells hi planxen a sobre un pedaç. Si ahir imputaven la infanta Cristina de nou, avui es produïa una confusa detenció de presumptes etarres. Si apareix Bárcenas, Gibraltar español. I així el PSOE i el PP es van tornant la governabilitat. La detenció dels presumptes etarres és tant matussera que podria haver allargat més el gest definitiu d’ETA. El procés de pau basc avança més per la voluntat dels propis terroristes, i d’Otegi, que per la passivitat de Madrid; una estratègia que malgrat tot, de moment els funciona.
Pel que fa al procés català, avui s’ha produït l’esperat discurs del ministre Margallo. No deixa de ser normal que la persona amb qui sembla que hi ha un nivell més alt d’interlocució sigui el ministre d’afers exteriors. L’individu en qüestió ha tornat a mostrar-se provocador, i amenaçador després de què es conegués que la Generalitat ja ha rebut la resposta des de Brussel·les del president de la Comissió Europea, el candidat Barroso, que segueix sense mullar-se sobre el procés català, la qual cosa significa que com a mínim no s’hi pronuncia en contra.
L’estratègia diplomàtica espanyola de fer-nos veure que tothom està en contra d’un nou Estat català, comença a fer aigües. Avui però, després del seu discurs al fòrum Barcelona Tribuna, Margallo ha hagut de respondre a l’incisiva i directa pregunta que li ha fet la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, en el torn de preguntes. “Per què no ens deixen votar? No seria la democràcia i escoltar la veu del poble català la millor sortida per afrontar la situació actual?”. Fulminant, el ministre ha respòs: “Demanar el possible és sensat, demanar el probable és temerari, demanar l'impossible és altament perillós”. Què vol dir perillós? Votar és perillós? A què es refereix? Ens traurà els tancs? amb això ens intenta fer por? El que realment es desprèn, és que darrere d’aquesta prepotència hi ha molta por. Catalunya avança internacionalment amb pas ferm, i Espanya es comença a veure desbordada. La quantitat d’amenaces buides de contingut que el govern espanyol s’haurà d’empassar serà tal després del Dia D, que més val que deixin la xerrameca i comencin a invertir en sal de fruites.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
