El PSC, un partit que de vegades és una sucursal i de vegades una munió de partits conglomerats en una mescla heterogènia, que rarament actua com un partit. El PSC, un partit que quan manava participava de l'eufòria consumista típica de nou-ric, i que ens els últims anys acatava el mandat de la dreta europea d'aprimar allò públic a la mínima expressió i rarament donava senyals de socialisme. El PSC, que ha de pactar amb el PSOE de Rubalcaba en tot allò que fa referència a Catalunya abans de prendre cap posicionament, així que rarament és de Catalunya. És de Rubalcaba. Del PSOE.
Un exemple de tot plegat el tenim aquesta setmana. El PSOE li ha assegurat que mai votaran 'sí' a una proposta de consulta des de Catalunya, així que si el PSC donés suport a la votació de dijous al Parlament -en què s'enviarà al Congreso la consulta-, haurien de contradir el seu gran germà espanyol a Madrid. I, com a partit 'independent' que són, això els horroritza. Així que era evident la decisió d'aquest dijous d'oposar-s'hi ja a Catalunya.
Les incoherències del partit són tan grans que fins i tot afecten els díscols. Ni els qui es fan dir 'díscols' saben exercir com a tals. A falta que confirmin el sentit del seu vot, intenten forçar el partit a abstenir-se. Un gest que dins la mecànica de la formació sembla un gran mur, una gran ofensa, una confrontació, una gran dosi de càrrega ideològica; de cara a la ciutadania, però, què significa abstenir-se al fet de portar la consulta a Madrid? Volen o no volen que el Congreso valori la proposta? Sí o no? Sí, però no ara? No, però potser en algun moment sí? Sí, si el PSOE digués que sí? No, però si el PP digués que sí, llavors sí?
El pacte sobre la data i la pregunta no és cap votació oficial, així que aquest dijous sí que és el dia en què el PSC oficialment es decanta, pren un dels camins que se li presenten a la cruïlla on és ara. Tot i això, els trens que esperaven als partits a la sortida de la cruïlla a cadascun dels camins possibles -independència, tercera via, unionisme- ja han sortit. Faci el que faci el PSC, sembla que ja serà massa tard. La credibilitat dels seus dirigents està més que tocada.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
