Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Catalunya trepitja fort

|

- Publicitat -

87 de 133 diputats presents al Parlament (en total son 135), han votat aquest dijous a primera hora de la tarda a favor de demanar el traspàs de les competències per a fer un referèndum d’autodeterminació, tal i com preveu l’article 150.2 de la Constitució. Aquesta és la segona votació per ordre d’importància que pot fer un Parlament autonòmic. Ara ja només en queda una per sobre: la de la Declaració Unilateral d’Independència.
 

Aquesta ha estat l’advertència principal que més o menys explícitament ha estat en boca dels dirigents d’ERC, de la CUP, de CiU i potser en part d’ICV. “És l'última oportunitat d'Espanya, abans d'encetar la via unilateral”, recordava Marta Rovira. Els principals mitjans internacionals ja s’han fet ressò de la transcendental votació, i ara el més calent és a l’aigüera… del Congrés espanyol. A Espanya la notícia s’ha rebut amb la màxima indiferència possible, mentre es preocupaven d’untar amb cessions d’impostos al País Basc, i posaven la catifa a Barroso. Bé, això sense entrar a valorar les primeres declaracions dels representants del nou partit d’extrema dreta espanyol, Vox, que advoca per suprimir els parlaments autonòmics. Excel·lent. Tornant a l’apassionant debat que hem viscut al Parlament català, avui hem destapat totes les caretes que faltaven per descobrir; la votació ha mostrat els herois que han fet un pas endavant, però també hem vist les misèries humanes de la política.
 

Publicitat

Probablement, els herois i les misèries els hem trobat concentrats en un partit polvorí que avui ha encès la metxa: el PSC. Àngel Ros ha deixat buit l’escó després d’haver-hi renunciat. L’alcalde de Lleida argüeix que la seva indisciplina hagués pogut interferir en la tasca com a alcalde, tot i que està clar que darrere de tot hom hi troba les aspiracions per repetir com a alcalde, però també per agafar les rendes del PSC en el futur. Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura han estat els tres herois d’un partit que al final ha decidit votar “no” a demanar una consulta legal i acordada amb l’Estat espanyol, tal i com ens han estat venent durant el darrer any. Geli, que s’ha erigit com la gran portaveu d’aquesta facció crítica, ha explicat el perquè han trencat finalment la disciplina de vot del partit i s’han inclinat per votar “sí”.
 

Ràpidament Pere Navarro i Maurici Lucena, aquest segon mantenint el to de ordeno y mando al qual ens té habituats, han demanat ja els caps dels tres diputats, i per abans de diumenge. Però els díscols ja han dit que no pensen entregar l’acta de diputat. Així, la cúpula del PSC sembla que no tindria més remei que expulsar-los si vol fer complir l’amenaça, perdre tres diputats, i passar a ser quarta força. Cas a part son l’ex diputada Laia Bonet, que seria qui substituiria l’escó d’Elena en cas “d’entregar-se” el darrer, i que ja ha dit que no ocuparà mai l’escó d’un company expulsat; i la diputada Rocío Martínez-Sampere que s’hagués abstingut però al final ha preferit acatar i fer alguns punts. Punts, a on? Ambdues aspiren a ser el cap de cartell del PSC a Barcelona i, en el fons, prefereixen no ficar-se en merders que els puguin posar traves de cara a la cursa comtal. Bé, son els interessos personals els que al final prevalen sobre uns o altres. A darrera hora hem conegut que dirigents històrics del PSC com ara Nadal o Tura, han impulsat un manifest en favor del dret a decidir, i per evitar que el partit passi a ser un testimoni residual del procés.
 

La CUP finalment, i com ja van avançar i ahir ens comentava en Guifré, ha materialitzat finalment l’abstenció amb tota una sèrie d’arguments d’entre els quals en destaquem el que més podria doldre a l’espanyolisme ranci, com és el de la integració de les famílies espanyoles immigrades durant el franquisme a Catalunya. Moltes d’aquestes faran possible la independència. Si la CUP hagués votat “Sí” a la petició, la gran majoria s’hagués transformat en els dos terços del Parlament i la jugada hagués estat rodona del tot. L’esperit destructiu i inestable de la CUP, els ha tornat a jugar una mala passada, com amb la Declaració de Sobirania, i al final ha pesat més la voluntat d’acontentar el seu electorat.
 

Un partit que pacta data, pregunta i via per fer la consulta, assumeix implícitament el compromís moral de sumar esforços en iniciatives importants com la d’avui. El “els encoratgem a què vagin a Madrid, que nosaltres els esperarem aquí, perquè no hi creiem”, és absolutament descortès i poc solidari amb el procés, més enllà de les cessions amb la pregunta, tal i com també ha fet ERC. No és aquesta una ocasió suficientment important com per a votar-hi a favor, deixant de banda plantejaments més o menys ideològics? Cal tenir una mica més de visió estratègica i pensar que la votació servirà perquè demà Angela Merkel s’assabenti, mentre esmorza, per algun diari alemany, o de la resta d’Europa, que a Catalunya 87 parlamentaris (de 135) han dit que volen un referèndum d’autodeterminació.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut