Avui el diari espanyol El País obria amb un titular d’aquells que pretenen crear marcs conceptuals. “El desafío de Mas se estrella contra un muro de silencio internacional”. Amb el subtítol: “La red exterior catalana no suma ni un aliado para la consulta”. Segur? El primer error és comparar Mas amb Ibarretxe, i intentar vendre que el procés és cosa d’un sol home. D’això ja n’hem parlat diverses vegades. El segon error és el d’interpretar intencionadament el silenci com una negativa. Perquè aquests que guarden tant de silenci no es pronuncien aleshores pel no? I encara més, com és que el govern espanyol no ha aconseguit arrencar res més que un silenci als seus interlocutors (els darrers Obama i Barroso)? S’atrevirien a posar la mà al foc a què quan Mas convoqui la consulta, no tindrem cap aliat que recolzi la nostra iniciativa? La conclusió és que avui és diumenge.
És una llàstima que El País no hagi pogut veure l’entrevista de Mas a la BBC abans d’elaborar el titular, ni el reportatge sobre Catalunya i Escòcia que l’acompanyava. L’entrevista l’ha conduïda un reputat periodista de la cadena, i aquesta s’emetrà en prime time. Mas ha recalcat que la consulta no és il·legal, car hi ha cinc marcs per fer-la. El procés és completament diferent a l’escocès perquè els polítics espanyols no tenen l’altura de mires democràtica british, i estan obstinats no ja a treballar pel “no” a la independència, sinó a impedir la votació. Però aquest ànim facciós no ens traurà del cap la voluntat democràtica de dipositar una papereta a una urna, perquè hi tenim dret. Mas també projecta el desig de que les coses canviïn i Madrid finalment s’avingui a negociar.
De tot això esperem que El País en prengui nota, de cara a futures edicions de costellada del seu rotatiu, perquè la BBC és probablement la cadena més seriosa i prestigiosa del món. I si el procés català hi té cabuda; per alguna cosa serà, a més a més de popular, democràtic i majoritari. També estarà bé que a cal PSC es mirin l’enregistrament de l’entrevista entre execució i execució, a veure si aprenen una mica d’educació britànica, i retiren la paraula als ogres d’aspecte démodé –o de transició dels anys setanta-, mentre lleven l’àncora del carrer Ferraz, i posen rumb cap a la transició nacional catalana.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
