No hi haurà coalició a les europees segons ha anunciat avui Oriol Junqueras en un acte. El principal motiu esgrimit ha estat la falta de consens per pactar una candidatura conjunta entre totes les formacions sota signants del pacte del 12 de desembre. És l’opció que prevèiem que s’acabaria imposant fa unes setmanes.
Els primers a despenjar-se foren els d’ICV, que ja es van desmarcar públicament de l’oferta de CDC des d’un primer moment, i ho van ratificar escollint un candidat molt més moderat nacionalment parlant que Raül Romeva. Ho ratifica la sorprenent notícia de què el propi Romeva concorrerà igualment, en la llista de l’Europe Ecologie-els Verts, una candidatura francesa; però en un lloc simbòlic. La conclusió que podem extreure automàticament és que, efectivament, és cert que les relacions entre els sectors independentistes i la cúpula, controlada per Herrera i Camats, son molt tenses, però es porten amb discreció, a diferència de CiU o PSC.
Amb la CUP en principi no hi hem de comptar, a menys que l’assemblea prengui la decisió històrica de concórrer per primer cop a aquests comicis. Així que la candidatura “unitària” quedava reduïda a CDC i ERC, amb el concurs forçat d’una Unió a qui no li fa gens de gràcia compartir res amb ERC, i menys amb algú de la societat civil, que no estigui sota l’òrbita directa de Duran i Lleida, com ara Salvador Sedó. Podríem dir que allò que no sent UDC per ERC, es correspon a l’inversa. ERC s’ha mostrat sempre molt freda a un pacte que no inclogués tothom, segurament amb la mirada fixada en unes plebiscitàries al Parlament, o bé, atenció, a les eleccions municipals de l’any vinent; a l’estil Francesc Macià.
Finalment CiU i ERC han pactat de mutu acord no fer una candidatura unitària que acabi essent excloent. Excloent amb els signants del pacte del 12 de desembre; probablement un dels motius que també deuen haver pesat a l’hora de posposar l’entrada d’ERC al govern. Segurament les relacions entre els pactants tampoc estan prou madures com per fer una passa de tanta envergadura. Així, tal i com concloíem el 21 de desembre, Catalunya es guarda el cartutx de la candidatura unitària per més endavant, quan les coses es compliquin de veritat. La pregunta, doncs, és: fem bé de guardar-nos aquest as a la màniga, o ens n'acabarem penedint?
Per cert, parlant de candidats que viuen a l’òrbita d’alguns dirigents; avui dijous fa un any exacte de l’article de Jordi Graupera “Bressolat per l’Estat: Qui és Maurici Lucena?” en el qual el filòsof esbudellava la vida política de Maurici Lucena, l’home bressolat per l’Estat. “Al capdavall, professionalment, ser diputat al Parlament de Catalunya és un pas enrere, per Lucena”. Els en recomano la lectura si no van tenir l’oportunitat de llegir-lo l’any passat, si volen entendre una mica millor què és el que està passant al PSC.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
