El poble estava desarmat. La gent ho havia donat tot i més, els dirigents polítics -encara que no es van entendre prou entre ells- havien fet un esforç per contrarestar l’enemic. Havien fins i tot intentat crear complicitats amb l’exterior. Una gran batalla final on l’èpica d’aquell poble ja desgastat no va ser suficient va acabar amb les esperances d’una generació. I va arribar la imposició. 40 anys. Tota la lluita va ser vana, però aquella generació va ser per sempre digna dels seus descendents. El 26 de gener de 1939 les tropes de Franco van conquerir Barcelona i la població catalana es va haver de resignar a abaixar el cap quaranta anys. La història és sempre un exemple que pretén orientar-nos i aprendre dels nostres errors. Catalunya és ara encara a temps d’evitar repetir el mateix desenllaç que fa 75 anys: la imposició no ha de ser la solució.
Als paral·lelismes que -salvant molt les distàncies- es poden establir entre la situació política dels anys 30 del segle passat i l’actual, s’hi pot sumar el desembarcament de les tropes de Rajoy a Barcelona coincidint amb el 75è aniversari de l’arribada dels nacionals a la ciutat comtal. Res a veure, evident, però la convenció del PP d’aquest cap de setmana ha demostrat una voluntat d’imposició -amb les lleis sacrosantes espanyoles com a eines principals. El partit que ocupa el govern espanyol també ha continuat explotant l’argument de la societat abduïda per Artur Mas i les seves idees de bomber, i el de la impossibilitat d’acceptar la consulta perquè s’ha decidit de manera unilateral.
Els pretextos són sens dubte invàlids i si el poble i la classe política catalans porten el procés sobiranista a les últimes conseqüències, Europa s’haurà de pronunciar indefectiblement. No només Brussel·les, sinó també Estrasburg i el Tribunal Europeu dels Drets Humans. És per aquest motiu que si es vol exercir el dret a l’autodeterminació, ni la societat ni els dirigents poden defallir el 2014. En vistes a una situació inamovible el setembre d’enguany, l’ANC no podrà organitzar una marxa per celebrar la convocatòria de cap referèndum 300 anys després de la desfeta de 1714, tal com deia la Diada passada Carme Forcadell; ans al contrari, haurà de convocar la manifestació definitiva, per farcir d’arguments la demanda a l’exterior. Per la seva banda, el bloc sobiranista s’haurà de mostrar flexible i dialogant al Congreso. I Mas hauria d’escenificar un interès per reunir-se amb Rajoy. És important desarmar l’enemic.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
