Ahir es va donar a conèixer una declaració acordada per empresaris alemanys, alguns camí de la retirada. El document és un manifest contra la independència. Sembla que els mitjans percebin els empresaris com allò que ells volen ser percebuts: una casta molt influent dins la societat. A més, els crida més l'atenció si son estrangers, com és el cas, i si és per posicionar-se sobre un afer “tan intern” com la pàtria. Com era d'esperar, la caverna va omplir titulars i fòrums amb aquesta notícia, com si fos paraula de Déu. Quan és a la inversa no diuen res. El quid de la qüestió però, no és aquest, sovint som igual d'impulsius en sentit contrari.
Si hom llegia més enllà de l'ufanós titular, podia trobar amb molta rapidesa la idea de fons d'aquesta declaració: la comparació del procés català amb el nazisme. Sant tornem-hi. Mostrant-nos el mal camí que havia seguit el nacionalsocialisme alemany -la guerra, les morts; l'holocaust i el genocidi, vaja-, pretenien alertar-nos de la perillositat de ser nacionalista català, il·lustrant-nos en les terribles conseqüències que això tindria en base a aquests precedents (!).
En aquest punt, vaig deixar de llegir la crònica. Ja havia entès el missatge que ens volien transmetre. La resta, l'enfonsament de l'economia, l'adveniment d'un gran diluvi i la dissolució en aquest de la nostra porció de món, pura palla. Credibilitat zero, aquests ja no ens prenen més el pèl. Efectivament, és el mateix discurs del PP, el PSOE, UPyD i d'altres espanyolíssims. Durant el dia vam saber que eren els mateixos que havien fet campanya al costat d'Alícia Sánchez Camacho. Ara sabem també d'on han sortit.
Espanya està tremolant de por, el procés segueix el seu curs amb total pacifisme i gran solidesa, malgrat les amenaces sobretot internes. És normal que l'Estat espanyol tregui l'Armada Invencible per defensar el seu territori fins l'èxtasi final si cal, i més si la comunitat rebel és la més rica. Però tots sabem com va acabar “l'invencible”. Malauradament per ells, no hi ha ningú a qui bombardejar. No hem plantejat un conflicte bèl·lic sinó democràtic, per això avui el conseller de la vice-presidència, Francesc Homs, presentava a Catalunya Ràdio un contradocument -la resposta a Margallo- elaborat a partir d'evidències gairebé científiques, en lloc de sortir amb un matxet tot cridant.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
