Creia que avui no llegiria una notícia més vergonyant per al país que la d’ICV desmarcant-se de l’acord sobre un punt comú per les eleccions Europees proposat per l’ANC –després de boicotejar la candidatura unitària-, sota el paupèrrim argument de què CiU té simpaties amb Israel. Déu meu, he pensat. Diuen que Israel no reconeix el dret a decidir de Palestina. I què té a veure ara Israel amb el punt en comú que demana l’ANC? El súmmum de tot és que ICV anirà en coalició amb els independentistes gallecs d’ANOVA. Amb aquesta actitud i aquests exemples, Iniciativa torna a les andanades amb un discurs ple d’autoodi i complexos: defensar els drets totes les Nacions del món, menys els de la seva.
Amb els ulls cristal·lins a punt de plorar, m’he assabentat d’una notícia molt pitjor per a Catalunya, com els he anunciat abans: el govern de l’Estat espanyol torna a aprovar un nou pla hidrològic per la conca de l’Ebre. Soraya Sáenz l’ha presentat aquest migdia englobant-lo en un procés de plans hidrològics d’altres rius de la península, com a atenuant. El govern espanyol juga aquesta vegada la carta de l’Ebre de forma més intel·ligent que en l’època d’Aznar. Aquesta vegada no es planteja un transvasament directe del riu, sinó una reducció considerable del seu cabal per a crear més bancs d’aigua.
Però “Bancs d’aigua = transvasament”, és la primera consigna que ja ha donat una ressorgida Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que compta amb el total suport del Govern de la Generalitat. Per fer-se una idea ràpida, el cabal mig del riu a l’altura de Tortosa, és d’uns 614 m3/s, i la proposta del govern espanyol és de reduir-la en aquest punt fins a poc més de 100 m3/s. Això significa violar l’acord de la comunitat científica sobre el cabal ecològic que establia una variabilitat en funció de la pròpia irregularitat natural del riu: 12.783 hm3 pels anys de règim humit, 9.691 hm3 pels de règim mig, i 7.305 hm3 pels de règim sec. Espanya proposa un volum mínim de només 3.100 hm3 l’any. La idea és captar una quantitat substancial d’aquest cabal per a abastir nous embassaments i regadius, amb la qual cosa el delta hauria de sobreviure amb un percentatge força més ínfim que ara.
Espanya s’intenta estalviar la trista imatge de les excavadores fent un forat al costat del riu Ebre, just el dia abans de la patètica estampa del president Aznar inaugurant la primera pedra del transvasament. El transvasament no va anar més enllà, però va tenir les seves conseqüències: sense adonar-se’n, Aznar va posar la primera pedra del procés independentista. Una dècada després, el PP torna a cometre el cras error de reactivar un conflicte sense ser massa conscient de que l’olla catalana està a punt d’arribar al punt màxim d’ebullició.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
