Crimea ha proclamat la separació de la península de l'estat ucraïnès amb un 77% dels vots al Parlament, a falta de celebrar un referèndum aquest diumenge que decidirà si demana l'accés a la Federació Russa. És la vuitena declaració d'independència del segle XXI. Dels altres set territoris, només un pot dir que té el reconeixement de tot el món com a estat independent. I, ves per on, és l'únic que ha fet un referèndum d'independència abans: Montenegro. La resta, inclosa Kosovo, no n'ha fet cap. Crimea ho està fent en l'ordre erroni i amb la pressió de l'exèrcit rus ocupant-la. Catalunya té, doncs, el model a seguir i els models que la poden portar al cul-de-sac que assenyala Margallo.
Ara bé, que no es fregui les mans el ministre: els catalans saben distingir quin és l'exemple. A més, ara que Occident s'està pronunciant en contra dels moviments crimeans -i que Margallo es deu posar encara més medalles-, es demostra encara més que cada cas és un món; les generalitzacions i les comparacions entre territoris en aquest sentit indueixen a l'error. Tant és així que la Unió Europea va donar plena validesa al procés montenegrí i va imposar els percentatges mínims en el referèndum d'independència amb les quals Brussel·les acceptaria el resultat, mentre que ara mostra de manera oberta els recels cap a l'encara regió autònoma ucraïnesa. I tant és així també que fins i tot el govern de Catalunya s'ha desmarcat de la decisió del parlament de Crimea i de tot el procés que pot culminar aquest diumenge. És evident que si les coses es fan sense barrejar-hi les ingerències externes o les armes, el procés sobiranista -sempre que ho vulgui el poble-, tindrà més suport internacional.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
