“El forjador de la democracia”
“El presidente de la concordia”
“Su luz ilumina ya la historia de España”
“El artífice de la Transición”
“El hombre que cambió España”
Els principals diaris espanyols s'han desfet en elogis davant la mort del primer president de l'Estat escollit a les urnes en més de 40 anys, Adolfo Suárez. Sens dubte, una figura rellevant que va ajudar a allunyar els militars del poder. Pel que fa a Catalunya, va ser clau per recuperar una autonomia que en aquell moment la ciutadania ja va trobar suficient, tenint en compte que la gent només recordava repressió, centralisme i imposició cultural.
El president Suárez va saber interpretar els perills de tenir el poble basc o català en contra, i va arribar a un acord suficient en aquell moment. Aprofitant el decés, l’historiador i reconegut hispanista Paul Preston ha dit sobre la restauració de la Generalitat que Suárez preferia portar Tarradellas (el president de la Generalitat a l’exili, i d’Esquerra Republicana, recordem) a Catalunya que haver de pactar amb el socialisme, en aquell moment de Raventós.
Extrapolant la situació durant la transició espanyola a l'actualitat, els catalans tornen a reivindicar més, com els anys 1976 i 1977. La diferència, però, és la pobresa de la classe política actual, la poca visió de futur, el poc sentit d'estat, l'integrisme que no es treuen de sobre i l'orgull espanyol que no els fa veure a què s'apropa a l'horitzó. Un horitzó on s'albira que arribarem aquesta tardor.
Què hauria passat amb un president del Govern com Adolfo Suárez? Hauríem arribat mai a una majoria independentista a Catalunya? O hauria estat més previsor i hauria actuat preventivament? Tots tracten com un heroi a Suárez, però perquè no apliquen cap de les lliçons que deixa el seu llegat? Com serà recordat el president del govern Mariano Rajoy quan arribi el seu últim sospir? Gosarà algú dedicar-li alguna de les paraules amb què ara descriuen Suárez?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
