La mobilització d'aquest diumenge a Brussel·les pel dret a l'autodeterminació unitària de les nacions sense estat d'Europa va ser un pas més per aconseguir el ressò internacional que l'independentisme català necessita si vol arribar a bon port. No va ser un pas de gegant, però. Les xifres de participació -entre 3.500 i 25.000 manifestants- la fan irrellevant, tenint en compte que volia unir catalans, bascos, escocesos, flamencs, vènets i tirolesos del sud; de fet, encara algú podria atacar els moviments sobiranistes amb l'argument que la marxa ha demostrat un suport ínfim per les causes.
Res més lluny de la realitat, així que el sobiranisme català s'ha de resignar a admetre que tota la campanya “Un milió de signatures per l'autodeterminació” ha estat fallida i mal plantejada, per evitar sentir dir que el sobiranisme a Catalunya ha perdut pistonada. Sens dubte, les bones intencions dels organitzadors, la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), s'han materialitzat en una oportunitat perduda.
En primer lloc, intentar aglutinar tots els moviments secessionistes d'arreu d'Europa és una tasca titànica, ja que tradicionalment no han cooperat, no han establert massa sinergies i ni els dirigents polítics catalans hi han pogut bastir una forta relació més enllà del Parlament Europeu. A més, tenen casuístiques ben diverses, cosa que ha valgut crítiques als organitzadors de la campanya de relació amb l'ultradreta flamenca, present en la manifestació de la mà del partit Vlaams Belang.
A més, ja des de fa més d'un any que la ICEC sap que els plans inicials van fracassar, però en lloc de fer-se enrere o intentar esmenar l'error, va tirar pel dret. La campanya que van presentar el gener de 2013, “Un milió de signatures per l'autodeterminació”, tractava d'engegar una Iniciativa Ciutadana Europea (una ICE, l'equivalent comunitari de la ILP) per forçar que les institucions de la Unió es pronunciessin al voltant d'aquest dret. L'entitat, representada entre d'altres per Anna Arqué, va tramitar una sol·licitud d'ICE però la Unió Europea la va tombar el 21 de gener de 2013 per no ajustar-se als límits establerts per aquestes iniciatives.
En lloc de retrocedir, no van admetre el fracàs i van començar la recollida de signatures igualment, jugant a l'ambigüitat i sense aclarir que les firmes caurien en un sac buit ja que ni anirien a parar a la UE ni a cap altre organisme. Una llàstima, ja que amb el procés que havien iniciat podrien haver intentat redreçar la proposta a la Comissió per tenir el permís d'iniciar una iniciativa ciutadana al respecte. És ben probable que l'Europa de les nacions sense estat s'hagués bolcat en les firmes i en la marxa a Brussel·les. I el més important, el Parlament Europeu hauria donat audiència als promotors de la iniciativa i Barroso s'hauria hagut de pronunciar.
No és estrany, doncs, que tant la recollida de signatures com la manifestació no hagin tingut massa seguiment ni del poble ni dels mitjans catalans. Si bé a Flandes algun diari n'ha parlat, la pràctica totalitat de diaris digitals catalans s'han fet ressò de l'acte de diumenge en una breu peça d'agències. La versió paper de l'ARA ha inclòs una columna sobre l'esdeveniment aquest dilluns, mentre que Tv3 va connectar diumenge a la capital belga ben avançat el TN migdia i el Punt Avui també n'ha parlat sense fer un gran desplegament. Algú pot al·legar que com que l'establishment del moviment civil no hi ha donat suport -l'ANC- els mitjans hi han girat l'escena. És una mica ridícul, però, anomenar establishment a una entitat amb dos anys d'existència.
Ara bé, actuar al marge de l'Assemblea, que ha estat capaç d'agrupar milions de catalans per la independència, i no consultar-li res, segons l'entitat de Carme Forcadell, ha passat factura a la gent de la ICEC. És difícil d'entendre per què l'entitat representada per Anna Arqué no suma forces amb el moviment sobiranista més unitari de la història, quan tindria un bon potencial per aportar encara més a l'ANC. Les demandes de front comú que es fan als partits s'haurien de fer extensives a les entitats. L'ANC, Òmnium i l'AMI ho han sabut interpretar.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
