El primer trimestre de 2014 ha portat una rebaixa en el nombre d'aturats a Catalunya que se suma a la lleu caiguda dels últims mesos de 2013. Una dada a priori positiva, però tenint en compte que el 87% dels contractes que s'han signat al març són temporals -en la línia dels últims anys- i que la xifra de joves ha augmentat, és irreal afirmar que la crisi ha acabat. La precarietat és palesa, és estructural i encara que després de les eleccions europees el missatge des de l'executiu espanyol serà de recuperació absoluta, s'ha d'anar amb peus de plom.
La pre-campanya pels comicis locals i generals de l'any vinent serà llarga, ja que el missatge de la recuperació econòmica ha de calar. A més, el govern Rajoy espera el miracle de la baixada de 'soufflé' independentista -encara que les estratègies que posen en pràctica són més aviat primitives i ineficaces-, així que podrien anunciar la fi de la crisi i mostrar una Espanya pròspera per temptar els més porucs de baixar del vaixell i tornar al vell carro de l'estabilitat espanyola.
Una anàlisi més objectiva i amb la perspectiva que donarà el futur probablement deixi clar que la crisi financera no va ser central per l'auge independentista, però és evident que hi ha jugat un paper. Com a mínim per arrossegar a alguns ciutadans esgotats per l'asfixiant situació econòmica. Ara bé, el moviment és ara tan fort, sòlid i organitzat que ara les meres estadístiques no en faran remoure els fonaments. Com ja s'ha repetit, tot és a les mans dels catalans i els seus dirigents, ja que l'únic torpede que podria desmuntar l'estructura independentista seria l'eternització del procés. L'impuls de l'emotivitat del 2014 farà mantenir la resistència de la població intacta, però el 2015 serà feixuc si el punt de partida és el mateix. Tot passa per aquesta tardor, però la cita del 8 d'abril és una bona oportunitat per fer sentir a la ciutadania que pot confiar en els seus representants.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
