Arribar a una unitat semblava impossible després de la Diada de 2012, ja que agrupar CDC -i el seu etern dilema- amb ERC -que vol liderar sense liderar-, UDC -sinònim de confederalisme i d'obstinació per no sortir-se de la legalitat espanyola-, ICV -i el seu federalisme i al·lèrgia als partits de dretes- i la CUP -molt assembleària, amb molta pressa i que encara interpreta els Països Catalans de manera política i no cultural- era una utopia. Un any i mig més tard, la ressaca del debat al Congrés dels Diputats ha deixat intacte la unitat del bloc sobiranista aconseguida la tardor passada. Cap retret entre els partits del 'sí' per les intervencions de Turull, Rovira i Herrera i cap divergència en el camí a seguir a partir d'ara, és a dir, convocar la consulta pel 9 de novembre i esperar a la reacció espanyola.
A més, el procés ha fugit d'excessius personalismes, prova d'això és l'absència de Mas aquest dimarts a Madrid. No es tracta d'un 'pla Ibarretxe' a la catalana, sinó d'un procés que als fonaments té la ciutadania. Ara bé, qui sí ha semblat buscar cotes de protagonisme des del principi és Josep Antoni Duran i Lleida. En primer lloc just abans de les eleccions de 2012 per deixar clar que no defensava el mateix que CDC -no fos cas que a Espanya pensessin que s'havia fet independentista-, cosa que els resultats de CiU als comicis van agrair. Des de llavors i fins ara, el democristià ha exercit l'amenaça permanent d'afirmar que en qualsevol moment es pot baixar del vaixell. Sempre elocubrant sobre el futur del procés en lloc d'evitar confusions i centrar-se en el present, Duran ha insinuat aquest dijous que en cas de plebiscitàries potser trencaria amb CDC i baixaria del vaixell.
Herrera podria estar amenaçant cada setmana de trencar la unitat amb l'argument que tothom està ignorant un possible sí-no, o perquè tenen un protagonisme limitat, mentre que la CUP també podria estar dient que trenca la foto per haver anat a pidolar a Madrid. No és així, però. Ambdós són més responsables que Duran i eviten comentaris que poden fer trontollar el procés. En canvi, Duran encara es creu amb la capacitat d'influència d'èpoques passades. Si s'hagués plantat a l'hora de pactar data i pregunta potser sí que ho hagués enviat tot en orris. Ara, però, ja és massa tard. Fins i tot si CDC caigués el procés continuaria, ho demostra l'espectacular caiguda del partit de Mas en les enquestes el 2013 quan va abaixar la guàrdia. Ni Mas és imprescindible. El poble pressionarà per votar, ni que sigui al final en unes plebiscitàries, i donarà suport a qui respongui a les seves pretensions independentistes. A més, en unes bones plebiscitàries les sigles dels partits s'haurien de diluir. Un Duran fora del procés tindria una incidència molt menor de la que imagina. El paper de poder fàctic que tant li agrada i tant vol escenificar ha acabat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
