Com ja vam dir fa unes setmanes, cada espantall que tregui el Regne Unit per defensar el “no” al referèndum d’independència escocès se’ls girarà en contra. El discurs de la por no funciona a Escòcia. Potser ara els és molt fàcil dir-ho però Nicola Sturgeon, la mà dreta d’Alex Salmond, ha afirmat aquest cap de setmana que la consulta l’haguessin fet igualment encara que el govern de Londres s’hi hagués posat de cul com Madrid.
A Escòcia votaran d’acord amb els seus paràmetres, el Regne Unit defensarà els seus interessos d’acord amb els seus anàlisis, però si una cosa tenen és la seriositat del compromís democràtic. En canvi, la situació a Catalunya segueix penjant després de molts mesos d’un fil. El president de Catalunya segueix insinuant dia sí dia també la idea de les plebiscitàries. Les plebiscitàries com a alternativa està bé que vagin calant. Està bé que la gent sàpiga que darrera d’això hi ha una DUI. I està bé que tothom es vagi familiaritzant amb la DUI i ningú la vegi com una cosa dolenta.
Però per altra banda, el principal soci de CiU, ERC, segueix amb el discurs pro consulta. Esquerra no veu clara l’opció de les plebiscitàries, de moment. Creuen que fins el 9 de novembre s’ha de defensar la consulta a ultrança. El mateix plantejament que fan ICV i la CUP. Més enllà no hi ha cap partit que defensi la consulta. Bé, a CiU hi incloem UDC, però ja sabem que Duran i Lleida segueix intentant rascar no se sap què de Rajoy o de Rubalcaba, i això distorsiona. Aleshores apareixen els experts del CATN, com ara Ferran Requejo, aigualint les esperances de consulta el 9N.
Perquè no deixem d’especular sobre si hi haurà consulta o no el 9N, les seves alternatives, i treballem tots junts per carregar-nos d’arguments tal i com hem estat fent perfectament fins ara, i ens centrem a intentar que es faci? En aquest sentit el president Mas es va comprometre a com a mínim convocar la consulta, que ja és molt. Crec sincerament que s’ha guanyat el nostre respecte i aquest marge de credibilitat. Però no es capfiquin amb això, hi ha qui diu que el president ho té tot calculat.
El que a mi em preocupa realment té més a veure amb el redactat de la consulta que amb una altra qüestió. Tal i com està anant tot, quin sentit té ara mateix que hi hagi una proposta federalista (el Sí+No) a la consulta? El “no” de Madrid d’aquest dimarts també tancava la porta al “federalisme”. Aleshores només se’ns acut pensar que es tracta de dinamitar el Sí+Sí. Per què… què passa si guanya el Sí+No? Ja saben que fer un Estat federal depèn del Congreso, oi? Aleshores si convoquem la consulta, per què hem d’incloure aquesta opció i complicar tant la vida al Sí+Sí?
Perquè si ara mateix es fes una consulta amb la pregunta normal, preguntant directament per la independència i inclou la resposta binària “sí” o “no”, el Sí a la independència arrasaria.
I això és el que ens separa d’Escòcia.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
