Llegeixin amb molta atenció les declaracions de Mónica de Oriol, presidenta de SEGURIBER, l’empresa encarregada de la seguretat del Madrid Arena, on van morir 5 persones la castanyada del 2012, ha dit això en qualitat de presidenta també del Círculo de Empresarios: “[…]con una nueva reforma laboral, se tendria que rebajar el salario mínimo interprofessional para la gente sin estudiós, para hacer más atractiva la contratación para la empreses[…]”. No patíem prou amb la primera reforma que ja van a per una altra. La cosa ha arribat a l’extrem: “[…]tenemos un millón de personas con cero formación… y un salario mínimo para pagarles aunque no valgan para nada”. Aquestes declaracions més que simplistes son absolutament tiranes i inacceptables en una democràcia. Volen un milió d’indigents més als nostres carrers? Recordin que darrere d’una rebaixa del SMI a un sector determinat, en ve una altra per la resta.
Com Terminator, Jordi Cañas s’acomiadava avui de l’escó al Parlament amb un “para todos los que hoy se alegraran, volveré”. La ràbia se’l cruspia després de mostrar-se sentimentalment afectat per haver de renunciar al càrrec, després de transcendir públicament la seva imputació per un delicte de frau fiscal per una quantitat de 400.000€. Gens malament per tacar la imatge d’un partit que es ven com a potència regeneradora de la política. Cal mirar que hi ha a sota de la catifa de casa abans de posar-se la capa de defensor de la justícia i contra la corrupció. Del Cas Palau, del Cas ITV, de la corrupció al PP, al PSOE… Ciutadans i Cañas molt concretament han fustigat la resta de partits des d’una altura moral propera a la supèrbia fins que algú ha destapat el presumpte frau. Veurem quina sentència dicta la ciutadania a les properes eleccions, però el cop pot ser més dur del que sembla a priori per Ciutadans, ja que sense Jordi Cañas perden un dels seus màxims valors mediàtics.
Ahir al .Cat d’Ariadna Oltra, la presentadora s’entrevistava amb el president de Súmate i un representant de la recent Societat Civil Catalana. Ens va encantar veure com Eduardo Reyes de Súmate defensava en castellà la independència, mentre que Juan Arza defensava la dependència en català. Aquest és el miracle del procés d’integració dels immigrants espanyols dels temps del franquisme, un procés d’immersió lingüística i cultural en una societat diferent de la que provenien ben homologable a qualsevol país normal del món. Una evidència contra la que els contraris a la independència, els Cañas de torn, hi lluiten diàriament per intentar atiar la violència allà on no passa res.
Que un castellanoparlant defensi amb tanta naturalitat, proximitat i amb el llenguatge del carrer la independència de Catalunya, dol als espanyolistes més rancis i als que es vesteixen amb pell de xai. Ahir llegia a Facebook la befa que feia un amic castellanoparlant que recentment ha pres la decisió d’afiliar-se al PSC sobre un cartell d’una xerrada de Súmate al seu poble. El lema del cartell deia: “Motivos que me han llevado a ser español independentista”, on participava el mateix Eduardo Reyes i tres afiliats més de Súmate. Ell trobava incongruent barrejar “español” i “independentista”. Si realment volia sobrepassar la befa i resoldre el misteri, el més lògic hagués estat anar a l’acte per saber el perquè d’aquesta casuística. Súmate ha aconseguit treure de polleguera i remoure no només el PSC a l’Àrea metropolitana i rodalies, sinó que ha revolucionat tot una comunitat de parlants que han començat a sortir de l’etern cul-de-sac espanyolista i ara branden l’estelada de la llibertat. Enrere quedaran tots aquells que la Història retratarà al costat de PP, PSOE, UPyD, C’s, PxC, Vox, Falange…
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
