Opinió amb independència. Dimarts, 24 d'octubre de 2017 09:33 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Diumenge, 27.4.2014. 22:30 h

Diumenge tragicòmic

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

Duran albira la Constitució, Catalunya la independència
Duran albira la Constitució, Catalunya la independència

Comparteix







Etiquetes

Aquest diumenge còmic, per absurd i increïble, ha començat amb una portada ben poc comuna de La Vanguardia. El diari barceloní ha començat a canviar el disseny de la seva pàgina principal i avui ens ha ofert una portada a tres columnes. Duran i Lleida és el protagonista de la primera sota el titular “la tercera via és l’única solució i està més viva que mai”. Afegeix que les plebiscitàries serien un fracàs col·lectiu, i revela que volia deixar la política, però que al final no, i que està disposat a tot. La foto és el més graciós de tot: el líder d’UDC apareix en una estació de tren mirant a l’horitzó. Al fons, es veuen algunes vies i un tren aproximant-se. Duran espera el seu tren. A l’interior del diari aposta per evitar les plebiscitàries i la suposada DUI que s’hi amaga al darrere. La seva proposta final és reduir Catalunya a una disposició addicional constitucional que “resolgui” l’encaix.
 

Abans que Ramon Tremosa respongués a Duran que “la tercera via no la podem proposar els catalans”, hem pogut trobar el segon element còmic del dia en la portada d’avui d’El Periódico. Pere Navarro és el protagonista d’avui d’una de les trobades amb deu estudiants organitzada pel diari, en què el gran titular és “Hem canviat el PSOE de dalt a baix”. Vol dir que no és al revés? El rotatiu diu que Navarro reclama la paternitat de l’opció federal, una opció que no han defensat mai més enllà de Pasqual Maragall. Jordi Arís, en un dels subtítols, resol: “la vostra proposta és una reacció a l’auge de l’independentisme”. Broma en aquest cas de mal gust la que publicava però ahir El Periódico amb el semàfor verd a l’ex-diputat de C’s Jordi Cañas. El diari afí al PSOE lloava que Cañas renunciés a l’escó un cop s’havia conegut la seva imputació, en lloc de posar l’èmfasi en el motiu de la imputació en sí. Una maniobra similar a la de tots els diaris de la caverna mediàtica espanyola. Sembla que sí que funciona el bucle/connexió PSC->PP->UPyD->PxC->C's->PSC...
 

I seguint amb el PSOE, avui hem vist a la seva candidata a les eleccions europees, Elena Valenciano, en un míting al Vallès Oriental. Ha fet una crida a dir un “no” com una casa a Mas, Rajoy i Merkel. El sac que té Valenciano ha de ser molt gros per encabir a sengles personalitats, però sembla que no ho és suficient per a posar-hi les polítiques de l’època Zapatero i Rubalcaba.
 

A casa ens ho hem passat molt bé avui, però encara faltava el xou final de Pere Navarro. Aquesta mateixa tarda, un comunicat de l’agència de notícies EFE deia que una dona de cinquanta anys clavava un cop de puny a Pere Navarro en un acte privat a Terrassa i li deia “fill de puta”. No ens malinterpretin, l’agressió en sí no té cap gràcia i ens afegim a la denúncia. El lamentable i pintoresc xou ha vingut després de conèixer-se l’incident: des del diputat del PSOE proper a C’s, PxC i PP, Joan Rangel fins a l’últim tertulià unionista s’han afanyat a mirar de treure rèdit polític d’un incident aïllat del qual no hi ha més detalls que els del comunicat d’EFE. Fins i tot s’hi ha apuntat el dimissionat Jordi Cañas. Tots han intentat induir a pensar que havia estat una agressió independentista fruit del clima de violència i fractura social que estan impulsant Mas i Junqueras. Més que fer-nos riure, ens ha indignat. La falta d’arguments de l’unionisme està arribant al patetisme més extrem.
 

I mentre nosaltres ens entretenim amb totes aquestes ximpleries, en lloc d’emprendre l’única via possible, la de la independència; el govern espanyol ha decidit que és legítim que els títols nobiliaris que va imposar Franco als seus col·laboradors més afins, no només no seran retirats sinó que es podran heretar pels seus descendents. Veure com la casta que mana segueix essent la mateixa que la que es va imposar el 1939 per les armes, fa realment fàstic.
 

Ens federem?


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols


lectures 2288 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.